Les portades d’aquest dimecres eren una mena de concurs entre dues notícies de l’estranger: les eleccions de mig mandat als Estats Units —s’havia pronosticat una onada trumpista— i la retirada de l’exèrcit de Putin de Kherson, l’única capital ucraïnesa conquerida per Rússia, cap a la riba oriental del riu Dnièper. Totes les opcions estan representades en les primeres pàgines d’aquest dimecres. El País, La Vanguardia i La Razón obren amb els resultats electorals als EUA i deixen en segon terme la nova derrota russa. El Mundo ho fa a l’inrevés. L’ABC i El Periódico només parlen de les eleccions i l’Ara només de la guerra. El més curiós és El Punt Avui, que deixa en peces secundàries un i altre tema i obre amb les noves restriccions al trànsit a la AP-7.
D’entrada, tant se val obrir amb o altre si consideres que tant la guerra de Rússia com les eleccions de Trump són dos riscos per l’ordre democràtic liberal posterior a la Segona Guerra Mundial —excepte si entren en joc les comarques de Girona, que tenen prioritat sobre qualsevol altra cosa, naturalment—. Per la premsa europea, el continent on s'esdevé la guerra de Putin, la retirada russa de Kherson sembla, d’entrada, un fet més important que les eleccions als EEUU. El problema és que ho han anunciat els mateixos russos, dels que ningú no se’n fia i dels que es pensa que si marxen de l’única capital de regió que tenien vol dir que alguna en porten de cap.
Els diaris que obren amb les eleccions trien aquest tema també perquè reben alleujats que l’onada trumpista no es vegi per enlloc i que els avenços republicans no tinguin la mida que s’esperava. Al contrari. No només molts candidats republicans promoguts i promocionats per Donald Trump han perdut les eleccions. Als diaris també se’ls veu descarregats i alleugerits perquè de les files del partit republicà ha sorgit un nom que pot enfrentar-se a Trump amb èxit: Ron de Santis, que ha revalidat com a governador de Florida. Aquest és un estat que Trump va guanyar per un 3% el 2020. DeSantis, però, se l’ha endut amb un marge aclaparador del 19%, inclosos tres bastions demòcrates com el comtat de Dade (la comarca de Miami, vaja), Palm Beach i Osceola. En canvi, els candidats trumpistes d’arreu del país han generat més rebuig que beneficis per al partit republicà.
De Santis fa por a Turmp, que ja l’ha amenaçat d’abocar-li a sobre una carretada de fem si es presenta. Per paga, els electors de diversos estats en disputa han rebutjat els candidats republicans a governador, fiscal general i secretari d'estat que han escampat dubtes sobre les eleccions del 2020, contenint l’operació per instal·lar aliats de l'expresident Trump en els càrrecs que gestionen les eleccions a cada estat. En fi, que Trump no sembla ara tan guanyador, bufó i hot a ulls dels mateixos republicans i això li resta opcions a les primàries.
Poques portades han aconseguit copsar tot aquest panorama que deixen les midterms. L’ABC fa un títol competent, centrat en l’emergència de De Santis, que és el protagonista de la foto. El Mundo és si fa no fa, amb un títol que afegeix que Biden s’ha salvat d’una i bona. El Periódico titula per la situació de Trump, “a mig gas”, i també publica la imatge del governador de Florida. Els perdedors en el camp de la fotografia de portada són El País, que en publica una de Trump que fa amb el puny clos un gest com de poc entusiasme, i La Vanguardia, que surt amb una imatge de John Fetterman, el sorprenent nou governador de Pensilvània, un home ben alt, de closca pelada, barba de caputxí, dessuadora i tatuatges. Un aspecte pintoresc o desusat en un alt càrrec no el fa notícia, encara que Fetterman hagi protagonitzat una bonica història de superació: al maig va patir una feridura greu —una isquèmia— però va saber mantenir-se en campanya i vèncer a un famós de la tele com Mehmet Oz, el seu rival republicà.
