Portades: La guerra és de Putin, no de Rússia

Els diaris insisteixen aquests dies, avui també, en anomenar la invasió armada d’Ucraïna “la guerra de Putin” i no un conflicte entre Rússia i Ucraïna, i és inusual veure als titulars esments a Rússia o caracteritzades les tropes agressores com “l’exèrcit rus”. També es fa servir com a subjecte “Kremlin” i no “Rússia”. És una bona decisió, especialment després de saber que han estat detingudes 6.000 persones a Rússia per protestar contra la guerra. Llàstima La Vanguardia d’avui, que es podia haver estalviat l’esment si en comptes d’al·ludir al “potencial nuclear de Rússia” hagués escrit, com El País, “Putin activa la seva força nuclear…” o una altra fórmula. No és cap drama, és clar, però està molt bé que s’apunti amb nom i cognoms el responsable de carn i ossos d’aquesta catàstrofe i no a tot un país. La Vanguardia ha estat exemplar des del dia 1 a descriure els fets en els avantítols com “la invasió d’Ucraïna” i no “guerra a Ucraïna” ni, com fa El País, “el conflicte bèl·lic que assota Ucraïna”, com si fos una tempesta tropical o un volcà. Horrible, això, però res que no es pugui resoldre demà mateix.

Tres títols són interessants a les portades d’avui. Milloren molt els que s’havien fet fins ara, aquestes expressions èpiques sense substància informativa de l’estil “La batalla de Kíev” o “Kíev resisteix”, etcètera. El Periódico diu que l’amenaça nuclear de l’autòcrata rus respon a que té la sensació que Occident l’està collant i no sap com sortir-se’n més que posant-se a cridar més fort. És una anàlisi que resisteix el pas del temps entre que s’escriu i es deixa veure al quiosc. El Mundo també s’arrenca dient al títol principal “Europa es desperta…”, fet que presenten com a causa de la decisió de Putin “d’activar “l’amenaça nuclear”. És una altra manera de dir-ho. No, si quan volen ja en saben, de fer diaris. El País hi dona un altre enfocament, també perspicaç: el recurs a la força nuclear és per espantar la delegació ucraïnesa que ha de negociar amb els representants de Putin i carregar al seu favor les reunions. Putin amenaça amb el botó nuclear perquè li ha entrat un cert neguit, alguna por, un xic d’inseguretat en veure que la seva “operació especial tècnico-militar” no va tan ràpida ni és tan eficient. Devia creure que l’exèrcit d’Ucraïna no havia aprés les lliçons del 2014, quan va ser fàcilment arrasat per unitats russes de simples regulars a Debaltsevo i a Ilovaysk arran de l’ocupació de Crimea. També ha ignorat que uns 400.000 ucraïnesos estan entrenats per a la guerra. És la gent d’entre 25 i 35 anys d’edat que ha combatut al Donbass contra la guerilla prorussa des del 2014. En fi, que aquests tres diaris van més enllà i atorguen a les versions impreses algun valor afegit.

En aquest punt s’ha de dir que, en general, gairebé tots els diaris de Barcelona i la meitat dels de Madrid fan bona feina. Han desplaçat força gent sobre el terreny: La Vanguardia hi té almenys tres periodistes, El Mundo també, El País quatre o cinc… Prou bé. També s’escau una observació portadològica. No tots els diaris han de fer sempre la mateixa portada, ni la portada té només una lectura, diguem-ne, moral: si assenyala o no el més greu que passa cada dia. La portada també té una funció d’aparador —això és el millor que he fet avui per a vosté, lector— i de senyal —miri aquí, que això no ho veu ningú—. Com sempre, has de tenir present que és molt fàcil fer la portada el dia següent a la vista de tots els diaris, els digitals, etcètera, i en això consisteix el Quioscos & Pantalles. El mèrit, però, és fer la portada en el dia. Més quan saps que la versió impresa neix morta cada dia. Almenys avui hi ha tres diaris que estan ben vius al quiosc.

EPC