Portades: El misteri de la guerra, el petroli rus i la siderúrgia europea

Petroli i derivats són la principal exportació de Rússia. Gairebé la meitat d'aquestes exportacions van a parar a països europeus, segons dades del 2021. Els Estats Units, en canvi, representen només el 8% de les exportacions russes de cru i refinats. La seva cancel·lació, doncs, no farà gaire mal a l’economia estatunidenca —ni, de moment, a la russa—. El Regne Unit, també ha decidit fer com els EUA. Tampoc patirà tant perquè només entre el 5% i el 8% del petroli i menys del 4% del gas que importa prové de Rússia. El Regne Unit suposa menys del 2% de les exportacions russes d’hidrocarburs. No res. A primera vista, es fa doncs estrany per què tants diaris obren portada i titulen amb intensitat l’anunci del president Joe Biden i del primer ministre Boris Johnson de castigar Rússia amb la prohibició d’importar-ne combustibles si no fa tanta pupa als invasors d’Ucraïna. L’ABC, per exemple, desinforma i fa molt el rídicul en dir que la Unió Europea queda “assenyalada” —com a covard o passiva, s’entén— per la iniciativa dels dos països anglosaxons. Aviam. No és per manca de pebrots. Europa rep gairebé la meitat de les exportacions d’hidrocarburs russos i és el principal client del seu gas. Si els membres de la UE tallen aquestes importacions li fan un cràter colossal a l’economia russa, cert, però també a la pròpia, especialment a l’alemanya i l’holandesa, que no són pas dos racons. Per això Europa ha d’anar amb peus de gat i ja fa prou comprometent-se a reduir en dos terços la dependència energètica de Rússia a final del 2022.

És a dir, que sí que s’entén per què la determinació dels EUA i el Regne Unit obre portades, però no pels motius que explica amb tant d’infantilisme pinxet l’ABC, diari que —sigui dit de passada— fa la portada més rància del dia (Mujeres y niños primero, titula, què patètic) i candidata seriosa a ser-ho de tot l’any. La decisió dels, diguem-ho ja, aliats, indica que han resolt amb fermesa castigar Putin on li fa més mal: estrènyer les fonts d’ingressos que li permeten pagar la invasió d’Ucraïna, i tancar-li l'aixeta de les principals canonades del sistema financer global de manera que no pugui accedir a altres fons. La forta dependència de Rússia de les exportacions d'energia la fa molt vulnerable a aquestes iniciatives. Els ingressos per vendes de petroli cru, productes derivats i gas natural representen gairebé la meitat del pressupost federal. Putin, aquests anys, no s’ha afanyat prou per diversificar l’economia del seu país i és relativament senzill desconnectar-se'n. Ho tindrà molt magre quan gairebé ningú vulgui fer negocis amb ell. Per això els diaris competents, aquest dimecres, obren portada amb el vet de Biden i Johnson a l’energia russa. L’Ara no està gaire encertat, per simplista, en el subtítol on diu que la UE “no s’apunta a la mesura”. El País i La Razón, millor, expliquen que la gran dependència energètica russa d’Europa demana un altre ritme en la desconnexió. No és que la UE arrossegui els peus o “no s’hi apunti”.

Per què La Vanguardia sembla preocupada per una inquietud esotèrica com la indústria siderúrgica? Doncs perquè el pes de la indústria de l'acer en l'economia de la UE és indiscutible. Entre els 20 majors productors d'acer del món hi figuren Alemanya, Itàlia, França, Polònia, Àustria i Espanya. A la siderúrgia europea hi treballen més de 360.000 persones en més de 500 plantes de 23 estats de la UE. Produeix prop de 180 milions de tones anuals, l’11% de la producció mundial. Només la supera la Xina. Típicament, la debilitat d’aquest sector és senyal d'un refredament de l’economia, amb efectes sobre la resta d’activitats. No és cap títol esotèric, sinó un avís de que venen mal dades. Que el diari no tingui traça per explicar-ho és una altra cosa. Però és una notícia important.