Totes les portades —fora d’El Periódico i d’El Mundo— expliquen aquest dissabte que el president dels Estats Units, Joe Biden, permetrà que pilots ucraïnesos siguin entrenats en el maneig dels avions de combat F-16 i deixarà que altres països cedeixin els caces a Ucraïna. Fins ara, Biden es resistia a entregar a Ucraïna tecnologia militar que li permetés atacar objectius dins de Rússia per por d’excitar massa Putin. El primer ministre britànic, Rishi Sunak, encantat, ja ha dit que “El Regne Unit treballarà amb els EUA, els Països Baixos, Bèlgica i Dinamarca per aconseguir que Ucraïna tingui la capacitat aèria de combat que necessita”. El ministre de Defensa de Dinamarca, Troels Lund Poulsen, ja ha acceptat d’entrenar pilots i a discutir la transferència d’avions. Portugal també. La Força Aèria dels Estats Units calcula que els pilots ucraïnesos només necessitaran quatre mesos de preparació. L’F-16 disposa de míssils d’última generació i un potent radar que detecta objectius a centenars de quilòmetres de distància. És un equipament militar tan protegit que els aliats han d'obtenir permís del Pentàgon fins i tot per discutir-ne amb tercers països, com Ucraïna.
És un canvi de política de 180 graus. Els analistes occidentals de tot el que té a veure amb la guerra d’Ucraïna han celebrat la decisió i lamentat que no s’hagi pres abans. Phillips P. O’Brien, professor d’Estudis Estratègics de la University of Saint Andrews —un analista molt citat—, no sap explicar-se el canvi de Biden i apunta diverses raons. La insistència del Secretari d’Estat, Anthony Blinken, que s’ha endut l’aigua al seu molí per sobre de les reticències d’assessors més cautes com Jake Sullivan, Conseller de Seguretat Nacional; el ja dimitit Colin Kahl, sotsecretari de Defensa, o el general Mark MIlley, cap de l’Estat Major. També la unanimitat dels aliats europeus en la qüestió dels F-16, que deixava els EUA en posició “un xic ridícula”. A més, afegeix “les converses amb els xinesos (mai no els descarteu) haurien ajudat els EUA a decidir que Rússia no pot eixamplar la guerra (…). Últimament, la Xina ha donat molts senyals que està frustrada amb Rússia”.
Marc Polymeropoulos, un exoficial d’intel·ligència sènior dels EUA amb 26 anys d’experiència operativa sobre el terreny, s’ha queixat aquest divendres dels consellers de Biden que sempre li recomanen de no fer el que mesos després acaba fent. Va passar amb els sistemes de míssils HIMARS o amb els tancs M1 Abrams… “Aquest patró [de conducta] és (…) mortal, com saben els ucraïnesos que pateixen”, diu en una piulada. Jessica Berlín, fundadora de la consultora estratègica CoStruct, es queixa que “a causa del retard d’un any, els avions i els pilots (…) no es podran sumar a la contraofensiva. Les nostres reticències costen vides ucraïneses”. En fi, tot això per a dir que la dels F-16 és una notícia que mereixia obrir portades, més quan el G-7, que aplega als estats més rics del món, ha pactat noves sancions contra Rússia per “matar de gana la màquina de guerra de Putin”, com titula l’Ara amb molta grapa.
