Sembla mentida. Les portades d’El País, El Mundo, El Periódico i El Punt Avui et venen a veure avui perquè sàpigues que la Xina és una meravella, un prodigi i un exemple en la lluita contra la pandèmia. L’ocasió d’aquesta operació de relacions públiques en què els diaris col·laboren és que avui fa un any que les autoritats xineses van tancar i barrar als ciutadans de Wuhan per contenir el virus originat en aquella capital, el mateix virus que ara cavalca la tercera onada pel món després de matar, oficialment, més de 2,1 milions de persones i contagiar-ne a 98,2 milions més. Pura propaganda, de la que cap portada n’avisa, com tampoc en donen el context ni les conseqüències.
Les notes de portada no t’expliquen, però, que la propagació de la malaltia es podia haver controlat si les mateixes autoritats que ara es vanten de la seva eficàcia no s’haguessin entestat a reprimir Li Wenliang i els altres set metges més que els advertien de la pandèmia. Els van acusar de traïdors, mentiders i agitadors. El mateix Wenliang va morir al febrer de l’any passat… de covid-19, transmesa per un dels seus pacients que ignorava que la patia.
Les portades tampoc t’expliquen que les primeres setmanes d’ençà de la detecció del coronavirus, les autoritats xineses no acceptaven que la malaltia s’encomanava entre humans, ni diuen que algunes ho sabien i van trigar dies a prendre mesures per contenir-lo per por que els acusessin com a Wenliang o per no perjudicar al règim i els tirans que el governen. Segurament, avui, aquestes mateixes autoritats estaran encantades de llegir unes portades tan encomiàstiques.
A aquesta altura de la vida potser no s’estranya ningú que El Mundo destaqui el testimoni d’uns residents de Wuhan posant la Xina com a model i criticant la incompetència “de la resta del món”. Tot propaganda de franc del règim totalitari xinès, la d’El Mundo i la dels altres diaris que l’escampen acríticament. L’efemèride potser mereixia portada —però no d'una manera tan negligent, tan frívola.
El 18 de març del 2020, dos mesos després que el virus comencés a viatjar de la Xina al món, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va explicar al seu país quina era la crua situació i què calia fer. “Sé que les restriccions colpegen durament la nostra vida i la nostra idea de democràcia […]. Per a algú com jo, per a qui viatjar i moure’s són drets pels que va haver de lluitar molt [Merkel és nascuda a l’Alemanya comunista], aquestes restriccions només es justifiquen per absoluta necessitat. En una democràcia, mai haurien de dictar-se a la lleugera i només poden aplicar-se temporalment. Però ara són imprescindibles per salvar vides”. I més endavant, va reblar: “Som una democràcia. No vivim d'imposicions, sinó de coneixements compartits i participació”. La primera vacuna contra la covid-19 es va inventar, vés per on, a Alemanya. Potser perquè viuen d’aquesta manera, sense imposicions, compartint el coneixement i amb participació. Quedi dit aquí, perquè alguns diaris, avui, sembla que ho han oblidat.
