Així titula la seva portada el diari progre francès Libération, que té un prestigi ben guanyat de disposar de la millor cultura de portades impreses del món. L’impensable, sobre una fotografia on es veuen uns habitatges coberts per l’esclat d’una bomba. La Vanguardia i El Mundo titulen amb un “Guerra a Europa” que fa molta, molta pena i és, a més, un molt bon títol, perquè “Putin envaeix Ucraïna”, què vols que et digui, és una expressió asèptica, estèril, erma de significat i d’intenció. Tampoc funciona allargar-ho, com fa l’ABC amb aquesta èpica adolescent del “a sang i foc” o La Razón, amb el “Putin trenca la pau a Europa”, un excés d’explicació i una exageració, perquè la pau a Europa s’ha fracturat abans en diverses ocasions i no només als Balcans sinó, entre d’altres, en la repressió soviètica de les revoltes d’Hongria, el 1956, i de Txecoslovàquia, el 1968. La invasió d’Ucraïna recupera i actualitza aquestes dues dates. “Guerra a Europa” és un concepte dur com un cop de puny al mig de la cara. Et deixa grogui i et fa pensar. Pensar, per exemple, com és possible que no s’hagi fet més per aturar aquest tirà abans. Fa mesos que se sap que acumula tropes i material de guerra a la frontera amb Ucraïna.

La portada de Libération

Les dimensions de la injustícia i de la ràbia són monumentals davant d’aquesta agressió ordida pel Vladímir Putin i la seva colla, que tenen les mans tacades de sang, com diu The Economist en una peça signada per la directora, Zanny Minton-Beddoes. “Aquesta guerra és totalment seva [de Putin]. En els combats i desgràcies que venen es vessarà molta sang ucraïnesa i russa. Cada gota esquitxarà les seves mans. Putin ha llançat un assalt no provocat a un país veí i sobirà. Està obsessionat amb els Estats Units i l'OTAN. I esclafa els principis que sustenten la pau al segle XXI. El món ha de fer-li pagar un preu alt per la seva agressió”. La portada de la revista impresa, que arriba aquest divendres als subscriptors, il·lustra aquest Quioscos & Pantalles. Minton-Beddoes no s’està de dir que la portada “vol ser una condemna a Putin”. Aquesta intenció és el que es troba a faltar en les portades dels diaris que aquí es comenten. Una guerra d’agressió enmig d’Europa, provocada per un estat nuclear dirigit per una màfia paranoica d’exespies cleptòcrates —l’impensable— mereix alguna cosa més que el tractament d’una tempesta tropical o unes eleccions.

Alguna cosa hi fan les fotografies triades per alguns diaris. La d’El País és la més commovedora, malgrat que al peu de foto digui que l’home “es lamenta” quan el que fa és pregar agenollat: ho veu tothom excepte El País, que manté ben vius alguns atavismes noucentistes. L’Ara i El Mundo també toquen el cor amb els rostres de dues dones grans ferides en els bombardejos. Aquests tres diaris mostren la cara més desgraciada del conflicte, la gent que el pateix. Les fotografies d’explosions i de ferralla militar… tot això posa distància entre la guerra i tu, la presenta com un fet… asèptic, estèril, erm de significat i d’intenció, on l'espectacle i la fascinació per la tecnologia devoren els morts i la sang.

El País

Ara

El Mundo

La Vanguardia

El Periódico

El Punt Avui

La Razón

ABC