La rebel·lió de Donald Trump contra la seva condemna pel jurat d’un tribunal de Nova York, obre gairebé totes les portades o va com un tema prou destacat. És normal. Trump va reaccionar divendres després de ser condemnat per 34 càrrecs en el cas lligat al pagament a l'actriu porno Stormy Daniels. “Vivim en un estat feixista”, va dir l’expresident en un discurs en to de víctima i carregat d'invectives contra Joe Biden, l’actual president dels Estats Units. Els seus lloctinents han declarat que el país “està en fallida” i els aliats pinten una nació consumida per la ràbia i l’afany de venjança. Ara intentaran convertir la seva condemna en un tema de campanya i no en un error del personatge. Trump, que considera il·legítim el veredicte, el recorrerà. No tot són desgràcies per ell, però. La seva base s’ha mobilitzat: la condició de delinqüent de Trump ha deixat el trumpisme més motivat que mai. En menys de 24 hores, la seva campanya presidencial ha ingressat prop de 35 milions de dòlars d’aportacions de la gent per cobrir les despeses legals.
És molt complicat resumir tot això en un títol de portada. Els diaris han fet el que és típic: triar algun d’aquests arguments i tirar l’ham al lector perquè llegeixi la resta. El Periódico, El Mundo, La Razón i l’Ara ho expliquen per la banda de la campanya electoral. El País i El Punt Avui es fan ressò de les declaracions forassenyades de Trump. L’ABC el declara “d’esquena a la justícia”, que és una mica la mateixa línia de La Vanguardia, en titular que Trump es rebel·la. Un aspecte notable de tot aquest enrenou no es remarca gaire als diaris de Madrid i Barcelona: el fet que, per primer cop, Trump surt condemnat d’un tribunal. No li han servit de res els seus estratagemes d’endarrerir els procediments, i assetjar i atacar sense treva als que l’acusen, als seus advocats i testimonis, als jutges i fiscals, etcètera.
Aquest judici no és només una qüestió administrativa, econòmica o legal. És un judici també polític. Al 2019, el legislatiu ja va provar de destituir-lo pel procediment d’impeachment. Se l’acusava de pressionar Ucraïna perquè desenterrés informació comprometedora sobre un fill de Joe Biden. A principis del 2021 va tornar a passar per un nou impeachment pel seu paper en provocar la turba que va assaltar el Capitoli el 6 de gener d’aquell any. El Senat, amb majoria republicana —el partit de Trump— el va absoldre en tots dos casos. El que queda clar ara és que Trump, que tenia el sobrenom de Teflon Trump perquè mai li passava res i sempre se’n sortia de totes, ja ha perdut aquesta aura d’invencibilitat i els estatunidencs saben que qui la fa, la paga, encara que sigui l'expresident del país.
