Portugal ha registrat un "descens rellevant" en el consum de drogues entre el 2017 i el 2022 i és un dels països europeus amb "menor prevalença" en l'ús de la cocaïna, l'èxtasi i el cànnabis, segons l'Institut Lusità per als Comportaments Addictius i les Dependències (ICAD). Aquest organisme dependent del Sistema Nacional de Salut portuguès va presentar dos informes aquest dimecres davant del Parlament que revelen que l'11% dels portuguesos ha consumit alguna droga al llarg de la seva vida, el 3% durant els darrers 12 mesos i el 2% els últims trenta dies, excloent-ne l'alcohol.
Respecte a aquesta última substància, la prevalença del consum de begudes alcohòliques va ser del 75% al llarg de la vida, el 62% el darrer any i el 55% el darrer mes. El cànnabis és la droga que els portuguesos perceben més accessible, cosa que després es reflecteix en el seu consum: El 23% dels consumidors va dir haver pres cànnabis quatre o més vegades per setmana en els últims 12 mesos i el 21%, diàriament o gairebé diàriament en els 30 dies precedents.
En el cas dels joves, el consum de risc elevat dobla la mitjana general. L'oferta de droga a Portugal, detalla l'ICAD, es correspon amb les "tendències europees" i consisteix principalment en haixix, cocaïna, heroïna, cànem i metadona, els productes que més sovint van confiscar les autoritats lusitanes el 2023. Pel que fa a l'alcohol, els estudis constaten un augment de l'abstinència en comparació amb el 2017, encara que no hi ha millores en la majoria dels indicadors i es verifica un inici cada vegada més d'hora en el consum.
Entre els consumidors actuals, el 37% pren diàriament o gairebé diàriament alguna beguda alcohòlica, amb el 30% decantant-se pel vi, seguit del 12% que prefereix la cervesa i el 2% que opta per productes espirituosos. Aquests informes parteixen de diversos estudis, entre els quals destaca la 5a Enquesta Nacional sobre el Consum de Substàncies Psicoactives.
Portugal despenalitza la possessió personal de drogues
L'any 2001, Portugal va despenalitzar la possessió personal de totes les drogues. Aquest fet va ser una part de la reorientació més àmplia de la política fins a un enfocament centrat a la salut. En canvi, la possessió de drogues per a ús personal es tracta com un delicte administratiu, fet que significa que ja no es castiga amb presó i no genera antecedents, ni tampoc estigma. Malgrat tot, les drogues es confisquen i sí que es poden generar sancions administratives, com multes o serveis comunitaris.
La decisió d'aplicar aquesta sanció la decideixen els panels de districte compostos per professionals del dret, salut i treball social, exposa un article publicat a Transform, Drug Policy Foundation. Es coneixen com a Comissions per a la dissuasió de l'addicció de les drogues. Quan un individu és enviat per primera vegada i el seu ús s'avalua com a no problemàtic, la llei requereix que el cas sigui suspès. Això vol dir que no s'hi apliquen més mesures. Si s'identifiquen tendències problemàtiques, es proposen intervencions breus, incloent-hi assessorament. En els casos de risc alt, on s'identifiquen conductes problemàtiques més greus i de dependència, les persones poden rebre derivacions no obligatòries a serveis de tractament especialitzat. En aquest sentit, la gran majoria de casos se suspenen. Les persones que van a aquestes Comissions entenen que la voluntat és ajudar a reduir l'ús i educar sobre els riscs.