El Partit Popular Europeu (PPE) s'ha imposat en les eleccions europees celebrades aquest diumenge obtenint un total del 180 escons del total de 751 que formen el Parlament Europeu. Així doncs, segons els resultats oficials provisionals difosos per l'Eurocambra, els populars seguirien sent la primera força, seguits dels socialdemòcrates, que han obtingut 152 escons, i dels liberals, que n'han obtingut 105. La quarta força han estat els verds, que han aconseguit 67 seients. 

El gran fantasma de la nit, l'extrema dreta euroescèptica, ha augmentat la seva representació a l'Eurocambra en les eleccions d'aquest diumenge, encara que no han obtingut un nombre d'escons que els permetin bloquejar per si sols votacions clau com es temia en els sondejos.

La suma dels Conservadors i Reformistes (ECR), amb 61 escons; el grup de l'Europa de les Nacions i la Llibertat (ENF), amb 57, i el grup Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa (EFDD), amb 54 eurodiputats, arriba a 172 escons, un increment de 17 davant els 155 que sumaven en l'anterior legislatura. No obstant això, ni tan sols no formant un únic grup polític -improbable per l'heterogeneïtat dels partits que estarien inclosos- serien la primera força de l'Eurocambra.

Victòria de Le Pen a França

La ultradreta de Marine Le Pen s'ha imposat a les eleccions europees a França amb un 24,8% dels vots, segons els resultats definitius amb més d'un 80% escrutat fets públics aquest diumenge. La llista de Reagrupament Nacional de Le Pen ha guanyat a la candidatura del president Emmanuel Macron, que ha quedat en segona posició amb el 21,5% dels sufragis. Le Pen ha reclamat a Macron que accepti la derrota en uns comicis, li ha dit, que havia plantejat com un "referèndum" sobre la seva presidència, i l'ha instat a convocar eleccions legislatives. Els Verds han quedat tercers amb un 12,7%.

EFE

Amb aquests resultats, i segons les projeccions del Parlament Europeu, Le Pen obtindria 22 eurodiputats, Macron 21, els Verds 12 i els Republicans, que s'agrupen amb els populars europeus, 7. França també aportaria 6 diputats al grup de l'Esquerra Unitària, 5 als dels socialdemòcrates i 1 més no inscrit que podria anar a grups d'esquerra.

Els verds s'apropen a Merkel a Alemanya

La CDU d'Angela Merkel ha tornat a ser la primera força a Alemanya (28,7%), tot i que han quedat molt a prop dels Verds, que han obtingut el 20,7% dels vots. La tercera força ha sigut l'SPD, que amb el 15,6% dels vots s'ha imposat per cinc punts el partit d'extrema dreta Alternativa per Alemanya (10,8%). Les dues últimes forces han sigut el partit d'esquerres Die Linke i els liberals que han aconseguit el 5,4% dels vots.

EFE

Salvini conquereix Itàlia

La Lliga Nord del ministre de l'Interior italià Matteo Salvini ha guanyat les eleccions europees a Itàlia, segons els primers sondejos al país, un cop han tancat els col·legis electorals, els últims a tota la UE. Salvini hauria obtingut una forquilla d'entre el 27% i el 30% dels vots, i seria primera força després de quedar quarta el 2014 amb 6,15% dels sufragis.

ACN

La segona posició seria pel Partit Democràtic, amb un 21-5%-24,5%, i el Moviment Cinc Estrelles seria tercer amb una forquilla d'entre el 20 i el 23% dels vots. El partit de l'actual president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, -del PPE- cauria fins a un 9-11% dels sufragis.

Els nacionalistes flamencs s'imposen a Bèlgica

Els nacionalistes flamencs de l'N-VA i l'extrema dreta flamenca de Vlaams Belang han empatat amb 3 escons al primer lloc de les eleccions al Parlament Europeu. En percentatge de vot, la victòria ha estat per als nacionalistes, que han obtingut el 14,11%, per sobre de l'11,99% de la dreta radical. Al darrere, el partit socialista francòfon, PS-SP, ha baixat dels 3 escons que va aconseguir el 2014 a 2, i es col·loca en tercera posició.

Cinc formacions més han obtingut també 2 eurodiputats, els liberals flamencs d'Open Vld (que n'han perdut un), els francòfons liberals del Moviment Reformador (que també n'han perdut un), els verds d'Ecolo (que n'han pujat un), els cristiano-demòcrates del CD&V i els conservadors francòfons del CDH (que n'han pujat un). Després d'aquests partits, tres formacions han obtingut un representant, els ecologistes flamencs de Groen (que han igualat el del 2014), els socialdemòcrates flamencs de l'sp.a (que també han igualat resultat) i el Partit dels Treballadors de Bèlgica (PTB), que ha aconseguit entrar a l'Europarlament.

Orban supera el 50% dels vots a Hongria

El primer ministre d'Hongria, Viktor Orban, ha guanyat les eleccions europees al seu país amb un 52% dels vots, un resultat encara millor que el del 2014, quan ja va superar la meitat dels sufragis, i que li permetrà enviar a Brussel·les 13 eurodiputats. El partit popular europeu va suspendre abans dels comicis a Fidesz, la formació d'Orban, per les seves polítiques autoritàries i contràries a la UE. Amb un discurs dur anti-immigració i molt crític amb Brussel·les, Orban és la cara visible dels líders més populistes a la UE.

Terratrèmol electoral a Grècia

El primer ministre de Grècia, Alexis Tsipras, ha anunciat aquest diumenge que demanarà la convocatòria d’eleccions anticipades al país després que la seva formació, Syriza, hagi sortit derrotada dels comicis europeus, situant-se com a segona força per darrere de Nova Democràcia.

EFE

Segons el calendari actual, el mandat de Tsipras s’acaba a l’octubre, però el primer ministre ha avançat que es reunirà amb el president de la república hel·lena després de la segona ronda d’eleccions locals -prevista la setmana vinent- per una convocatòria electoral “immediata”. Des d’Atenes, Tsipras ha admès que el resultat obtingut no és el que esperaven i ha afirmat que els llegeix com una valoració de les seves polítiques des de l’Executiu.

Els conservadors s'imposen a Àustria

El partit conservador de l'ÖVP de l'actual canceller, Sebastian Kurz, ha guanyat les eleccions europees a Àustria amb 7 escons, 2 més que els que va aconseguir el 2014. En segon lloc hi ha els socialdemòcrates, que igualen la marca dels últims comicis amb 5 eurodiputats.

L'extrema dreta del Partit de la Llibertat (FPÖ) també iguala lloc amb la tercera posició, tot i que passa dels 4 escons d'aleshores a 3. En quarta posició hi apareixen els verds, que igual com l'extrema dreta repeteix posició però perd un representant. Dels 3 d'aleshores, ara n'han obtingut 2. Finalment, els liberals de NEOS han aconseguit col·locar un eurodiputat a la cambra.

En els darrers dies Àustria ha patit una crisi política després de la dimissió en bloc dels ministres de l'extrema dreta, socis de govern de Kurz a l'executiu, arran de l'escàndol de corrupció del líder de l'FPÖ i també vicecanceller Heinz-Christian Strache. Immediatament després de l'escàndol i la crisi al govern, Kurz va anunciar eleccions per a principis de setembre.