Aquests dies en què el terror s'escampa pels carrers de l'Afganistan, n'hi ha que recorren a les hemeroteques per tal d'entendre un conflicte amb 20 anys d'història. Els que mirin enrere trobaran una predicció de l'expresident dels Estats Units Bill Clinton en què assegurava que "el futur serà català o talibà".
Quan Clinton va presentar aquesta dicotomia l'octubre de 2001 es va mostrar confiat en el fet que seria la primera opció la que marcaria el futur. Ara, 20 anys després, sembla que no serà el cas per a l'Afganistan, on els talibans han avançat sense aturador per tot el país i ja controlen la capital.
Les declaracions esperançadores de Clinton van arribar en un moment especialment fosc de la història dels Estats Units. Només unes setmanes després de l'atemptat de l'11 de setembre de 2001. El terror promogut pels talibans plana amb més força que mai abans sobre les societats occidentals. En aquest context l'expresident demòcrata va pronosticar que el futur es veuria dividit entre un projecte de societat o un altre.
El torn de Biden
Dues dècades més tard, el context polític, militar i social en què es van emmarcar aquelles paraules queda a anys llum. Després de 20 anys de conflicte, el nou president demòcrata Joe Biden es mostra ferm en la seva posició d'abandonar el territori afganès.
En una compareixença a la Casa Blanca, Joe Biden ha ratificat i argumentat la seva decisió, després que el país hagi caigut en mans dels talibans, Biden ha sostingut que "després de 20 anys, he après de la manera més dura que mai hi hauria un bon moment per retirar les tropes nord-americanes", però que "no té sentit" que els seus militars lliurin una guerra "en què les mateixes forces afganeses no estaven disposades a lluitar".
Biden ha volgut subratllar que "els líders polítics de l'Afganistan s'han rendit i les seves forces militars han col·lapsat". Davant d'aquest escenari, s'ha preguntat: "Quantes generacions més d'americans han de lluitar a la guerra de l'Afganistan? Quantes vides més hem de perdre?". El president nord-americà s'ha negat a repetir el que considera "errors del passat".
El demòcrata també ha reconegut que l'avenç dels talibans ha estat molt més ràpid del que les forces militars americanes havien calculat. La velocitat els ha fet repetir la imatge que tant els ha perseguit des de la fugida de Saigon (1975): un helicòpter militar evacuant el personal diplomàtic de la ciutat perduda després d'anys de guerra.