Cap de setmana intens i protagonitzat per Vladímir Putin i Ievgueni Prigojin, el cap del grup de mercenaris Wagner. Ucraïna no ha centrat les últimes hores aquest Sant Joan, però sí que ho ha fet Rússia i la guerra oberta entre Putin i Prigojin. Divendres, el cap de Wagner va acusar l'exèrcit rus d'haver atacat amb míssils els seus mercenaris i va prometre castigar els culpables. El que podria haver estat un intent d'assalt al Kremlin, un atac a Putin o bé al ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, molt qüestionat, però avalat pel líder rus, ha quedat en una rebel·lió a mitges. Dissabte es va fer públic que el líder del grup paramilitar s'exiliarà a Bielorússia i no serà processat penalment a Rússia, segons va informar el Kremlin. Unes informacions que caldrà esperar una mica per acabar de veure si, d'una banda, són reals, i de l'altra, en quina posició queda Putin davant de tot plegat. Prigojin ha liderat la revolta del seu grup de mercenaris contra el govern rus després d'haver estat repetidament crític amb l'estratègia del Ministeri de Defensa a Ucraïna. En aquest punt, doncs, com estan les coses?
Ievgueni Prigojin, a Bielorússia
Pocs podien pensar que el president bielorús, Alexandr Lukaixenko, podria fer de mediador. Malgrat tot, ha estat així. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, informava dissabte que el cap de Wagner havia acceptat deixar Rússia i dirigir-se a Minsk, com a part d'un acord per posar fi a la revolta armada, mentre que es retiraven els càrrecs que tenia en contra per organitzar la rebel·lió. Peskov hauria destacat que havien garantit, tant Lukaixenko com Putin, la seguretat personal de Prigojin.
Es desconeix, però, on és actualment el líder del grup Wagner. Va ser vist per última vegada sortint de Rússia a Rostov del Don, ovacionat per homes reunits al seu voltant. Tal com destaca un article de The Guardian, Prigojin va gravar un missatge de veu abans de marxar, tot i que no mencionava res de l'exili. Només que ordenava a les tropes tornar als campaments de les àrees ocupades per Rússia a l'est d'Ucraïna. D'aquesta manera, moltes preguntes segueixen sense resposta, com per exemple, la seva llibertat o la seguretat directa. Molts analistes han dit que deixar Prigojin amb vida, és un clar signe de debilitat per a Putin. En aquest sentit, el líder del Kremlin hauria estat el més perjudicat d'aquest intent de revolta interna.
Què s'espera dels soldats de Wagner
Quan Prigojin va anunciar l'inici de la rebel·lió divendres a la nit, va dir que tenia uns 25.000 soldats. Després que prengués la ciutat de Rostov del Don, va exposar que uns 5.000 havien estat enviats al nord, cap a Moscou, abans de rebre ordres d'aturar-se, a uns 200 quilòmetres de la capital russa. Tot plegat, l'aixecament de Wagner no va durar pas més de 24 hores, però ha fet paleses les debilitats de l'exèrcit rus dins del seu territori i també ha sorprès la facilitat amb què les tropes han anat avançant sense trobar-se resistència. Un fet que planteja molts dubtes sobre la fortalesa de Putin, la seva figura i capacitats.
Els soldats de Wagner a l'Àfrica
És sabut que Prigojin també té soldats a l'Àfrica. Ha estat un grup poderós al continent, però després d'aquesta rebel·lió, el Kremlin va anunciar o va deixar entreveure un possible missatge de dissolució del grup de combatents, un fet que caldria esbrinar com afectaria l'Àfrica. En principi, els mercenaris, que fins ara estaven sota les ordres de Wagner, firmaran contractes amb el Ministeri de Defensa, però tampoc se sap del cert com es produirà aquesta gestió. El que sí que s'ha dit, fins ara, és que els combatents de Wagner que van participar en la rebel·lió, no tindrien càrrecs ni serien processats, pels objectius assolits a Ucraïna.
Wagner, segons destaca The Guardian, té uns 5.000 soldats a l'Àfrica i algunes empreses han firmat contractes de seguretat i assistència militar amb els governs de la República Centreafricana i Mali. Si Wagner desapareix, genera algunes incerteses als governs africans i també deixa la porta oberta, tal com exposa el rotatiu, a una geopolítica més debilitada.
Imatge principal: el president rus, Vladímir Putin / Efe