Tres Premis Nobel de la Pau a Barcelona. Oleksandra Romantsova, del Centre per les Llibertats Civils d'Ucraïna, Aleksandr Txerkasov, del centre de drets humans Memorial de Rússia, i Natàlia Satsunkèvitx, de l'associació Viasna de Bielorússia, són a la capital catalana per participar, aquest dilluns, en la Primera Jornada de la Pau al Parlament de Catalunya —organitzada per l'ICIP i Novact— amb una idea clara: lluitar contra els crims de guerra. Ja fa anys que fan feina per denunciar vulneracions dels drets humans, però fa tot just uns mesos que van rebre el Premi Nobel de la Pau 2022. De la conversa amb ells, el principal titular és la importància de la feina que fan les organitzacions on treballen i la dificultat d'encarar-se als governs.
Quina és la tasca de l'organització i per què és tan important?
Natàlia Satsunkèvitx: L'entitat va ser fundada l'any 1996 i, des de llavors, treballem amb drets polítics, llibertat d'expressió, monitorem eleccions, assemblees... des de l'agost del 2020 (quan el país va viure una forta onada de protestes després de les eleccions on Alexandr Lukaixenko va obtenir una nova victòria a les urnes) hem treballat amb tortures. Tenim diverses oficines arreu, si bé és cert que treballem des de l'exili. Sis companys són a la presó a conseqüència de la feina, treballar des de fora és més segur. Estem molt contents que l’organització estigués guardonada amb el Premi Nobel. Alés Bialiatski (activista bielorús) no va poder-lo recollir perquè està empresonat.
Oleksandra Romantsova: En el nostre cas, vam començar l'activitat l'any 2007. El 2012 ja estàvem intentant recollir actituds de la policia en manifestacions, revisant comportaments... però l'any 2014 vam canviar de tasques. Vam començar a centrar-nos en els crims de guerra del Donbass i de Crimea, per tant, tenim documentació des del principi. Hem organitzat grups d’advocats, periodistes, i parlem amb gent que ha estat torturada, detinguda il·legalment, etc. Durant aquests 8 anys Rússia ha estat practicant crims de guerra, no és nou. Ho ha fet a Txetxènia, Rússia, Moldàvia... hem documentat crims de guerra i hem creat Tribunal for Putin i el que fem és recollir evidència de crims de guerra, també en territoris ocupats, perquè tenim persones que ens ho expliquen i detallen, i ara tenim aproximadament 31.000 casos documentats. Cooperem amb altres tribunals internacionals i treballem perquè aquests crims siguin investigats.
Aleksandr Txerkasov: Memorial va ser establert durant la Perestroika i investiga crims del règim de Stalin. Alguna cosa ha fallat, perquè tot plegat ha tornat a passar. A finals dels vuitanta es va entendre que parlar del passat, però no reaccionar al que passava en l'actualitat, no seria just. Quan va col·lapsar l'URSS, hi va haver moltes sol·licituds per investigar i també hi havia molts refugiats d'altres repúbliques soviètiques. Durant aquests anys s'ha treballat per donar resposta. El Tribunal Suprem, però, ens ha suspès. Tot i que hem seguit intentant treballar.
I la guerra, com ha afectat?
O. R.: Els periodistes en democràcia donen informació perquè es puguin construir opinions, però alguns periodistes a Rússia el que fan és imposar l'opinió. Aleshores, quan parles amb aquesta gent que està sotmesa als canals de propaganda, ho veus, perquè no tenen arguments i només criden. Aquest és el resultat de 20 anys de propaganda. Molta gent a Rússia està donant suport a Putin per la propaganda. Igual que a Bielorússia. Hi ha parts de la societat en tots dos països que fan això. Per això, és important que a escala internacional corri la veu.
Molta gent a Rússia està donant suport a Putin per la propaganda
En relació amb la guerra, a Bielorússia no només hi ha tropes russes, sinó que gent que ha estat capturada a Ucraïna ha estat traslladada a Bielorússia per a ser torturada i després traslladada a presons de la Federació Russa, hi ha diversos casos. En tenim evidències. Lukaixenko és coautor d’aquesta guerra, necessiten ser jutjats i anar a la presó. Ens falten mans, perquè molta gent se n’està anant a la guerra, però hi van perquè necessitem defensar el nostre territori i les nostres vides. Una ciutat ocupada implica crims de guerra. No només és un canvi de bandera. No només és una qüestió política, és que la gent està patint. A Ucraïna està passant ara, però ha passat abans: Txetxènia, Síria, Moldàvia... Teniu una guerra a Europa, si caiem, estem morts. Al centre d’Europa hi ha una guerra, si caiem, no serà el nostre problema, estarem morts; serà el vostre problema. Perquè és l’Imperi Rus, la Federació Russa simplement creu que Bielorússia i Ucraïna són russos dolents i creu que ens ha de reparar.
A.T.: Ara estem intentant donar resposta i suport als ucraïnesos que han estat deportats de Rússia, perquè els ucraïnesos de territoris ocupats tenien les opcions d'anar-se'n a Rússia o intentar anar a Europa. El Memorial, per ara, ha creat llistes de presos polítics i també hem intentat seguir i investigar crims del Grup Wagner a Síria. I això és important, perquè aquest grup és ara a Ucraïna. Cal investigar això i cal que mecanismes internacionals ho investiguin, perquè a Rússia hi ha impunitat per als crims de guerra. En aquest sentit, ens va sorprendre molt que ens atorguessin el Premi Nobel. Hem separat el valor d'aquest premi i una part l'hem dirigit a les famílies que han estat víctimes de crims de guerra i la segona part volem destinar-la als presos polítics que estan tancats als gulags.
Hi ha una guerra, si caiem, no serà el nostre problema, estarem morts; serà el vostre problema
Quin tipus de persecució hi ha?
N. S.: Hi ha molta repressió i tampoc hi ha espai perquè la societat civil s'aixequi. A conseqüència de les protestes del 2020, la repressió va augmentar. De fet, la nostra organització va ser cancel·lada. És molt difícil expressar la teva opinió i criticar el govern. No hem vist canvis després del Premi Nobel. Quan sí que hi va haver canvis va ser al principi de la guerra, al febrer, hi havia protestes al carrer, milers de persones van manifestar-se en contra i van ser detingudes. Altres activistes van ser disparats, no morts, però ferits. Les autoritats volien mantenir la “calma” i que no estiguessin actius. El problema és que no sabem exactament quanta gent està d’acord o no amb la guerra perquè no hi ha dades lliures.
O. R.: Quan guanyem aquesta guerra, voldrà dir que Lukaixenko i Putin han caigut. Abans de la guerra teníem llibertats d'associació, de manifestació... En el cas de la meva organització no hi ha persecució, però és important que Europa ens doni suport. Esteu vivint tota aquesta democràcia com si fos donada per art de màgia i no, l'esteu vivint perquè algú abans ha lluitat per tenir-la. Ara és el nostre moment, perquè vosaltres no hàgiu de lluitar. Jo soc aquí perquè no és el meu moment d'anar a la guerra. Cal justícia perquè ningú torni a pensar que això que Rússia està fent es pot tornar a fer. No van ser castigats al seu moment ni Geòrgia, ni Síria, ni Txetxènia, perquè ningú va reaccionar.
Com és treballar sota la censura?
N. S.: A Bielorússia no hi ha diaris independents. Hi ha 30 periodistes tancats a la presó i els diaris independents han estat titllats d'extremistes. És il·legal ser-ne subscriptor. De fet, si veuen que formes part d'un canal de Telegram d'aquests diaris, poden arrestar-te. Pots ser torturat i anar a la presó només per això. Moltes webs estan bloquejades. Després de les protestes del 2020, tot és més complicat. La gent té por de llegir coses independents.
A. T.: A Rússia, al principi ni tan sols es podia parlar de la guerra. Estava prohibit. No es podia ni parlar, ni fer servir la paraula guerra. Hi ha més de 20.000 casos administratius relacionats amb aquesta terminologia, però segur que ara ja són més. Això implica també anys de presó. Sembla que siguem de nou a la Unió Soviètica. Ara, a Rússia no hi ha pena de mort, però casos com el de Navalni (enverinat) ens fa pensar que hi ha un mètode sistemàtic i que existeix igualment. Intenten controlar tant com poden.
Imatge principal: (d'esquerra a dreta) Oleksandra Romantsova, del Centre per les Llibertats Civils d'Ucraïna, Natàlia Satsunkèvitx, de l'associació Viasna de Bielorússia, i Aleksandr Txerkasov, del centre de drets humans Memorial de Rússia / Joan Mateu Parra