Les principals capçaleres de la premsa internacional recorden el Papa Francesc com un home humil i reformista de l’Església catòlica en el dia de la seva mort. La Reppublica, diari editat a Roma, destaca que ha estat un Pontífex d’origen “popular”, amb una personalitat “discreta però dominant” capaç “d’escapar de les categories de progressista o conservador” però inqüestionablement “reformista”. El Corriere della Sera, que s’edita a Milà, també destaca que Jorge Bergoglio passarà a la història per haver estat un Sant Pare modest. Mentrestant, el diari argentí Clarín plora la mort del seu compatriota: “Mor l’argentí que va transformar l’Església”, titula el rotatiu en la seva portada digital. Aquest mitjà resumeix el seu llegat en un “cop de timó d’una institució dues vegades mil·lenària cap a una actitud més oberta, comprensiva i austera”.
El New York Times, per la seva banda, també destaca que Francesc “va defensar els migrants i va xocar amb els tradicionalistes”, mentre que l’anglès The Times recorda el Pontífex com un “defensor de les causes liberals que va sacsejar la burocràcia de l’Església i es va enfrontar als catòlics conservadors”. L’alemany Die Welt explica que el Sant Pare “ha guiat l’Església pel camí de la humiltat i la modèstia”. Alhora, però, destaca que en el darrer tram del seu lideratge de l’Església ha estat més “vacil·lant”, cosa que “l’ha convertit en un misteri pels fidels i ha augmentat les forces centrífugues del catolicisme”. El francès Le Monde resumeix el llegat de Francesc de forma similar: “Defensor incansable dels pobres, dels migrants, del planeta devastat i de l’enteniment interreligiós, ha estat també un destructor de la cultura de la cancel·lació i de la ‘ideologia de gènere’; i ha fet cas omís de les categories”.
És interessant, també, veure el cas omís que fan els mitjans xinesos de la mort del Papa. La pèrdua de Francesc ha agafat el continent americà dormint, tot al contrari del continent asiàtic. No obstant això, els principals diaris de la Xina han ocultat la mort del Pontífex. No apareix a les seves portades, ni tan sols de forma destacada a les seccions d’Internacional. Rotatius com People's Daily o l’agència oficial de la República Popular Xinhua —que s’editen en anglès— reserven un espai ben petit a la notícia. Francesc no va arribar mai a visitar Beijing de forma oficial. Volia apropar-se més al gegant asiàtic, però va haver-se de conformar amb la signatura d’un acord sobre nomenaments de bisbes al país de Xi Jinping. El Vaticà i la Xina —on hi ha aproximadament 12 milions de catòlics— no mantenen relacions diplomàtiques, perquè la Santa Seu reconeix Taiwan, una illa que la Xina considera que és part del seu territori.
La mort del Papa Francesc
El papa Francesc ha mort aquest Dilluns de Pasqua amb 88 anys després d'uns mesos en els quals la seva salut havia empitjorat a causa d'una pneumònia bilateral que el va mantenir 38 dies hospitalitzat. La defunció ha estat a les 07.35 hores, ha anunciat en una compareixença des del Vaticà el cardenal Kevin Farrell: "El bisbe de Roma Francesc ha tornat a la casa del Pare". Francesc no havia participat en cap de les cerimònies de la Setmana Santa i va reaparèixer aquest Diumenge de Resurrecció al balcó de la basílica de Sant Pere per a la benedicció 'urbi et orbi'.
Assegut a la cadira de rodes i amb visibles dificultats per mantenir-se despert, el pontífex argentí es va limitar a desitjar una "bona Pasqua" a les persones congregades en la plaça i va cedir la paraula per llegir el seu missatge. L'últim missatge al món d'un Papa trencador, històric, que va fer una crida a la pau a l'Orient Mitjà i va instar les potències mundials a aturar el rearmament i a prendre les "armes de la pau: combatre la fam i construir el futur, en lloc de sembrar la mort".
Jorge Mario Bergoglio va ser elegit per succeir Benet XVI al tron de Sant Pere després de la renúncia del papa alemany i així, Francesc va esdevenir el primer papa llatinoamericà i jesuïta. Es va presentar al món amb un senzill "germans i germanes, bona tarda", que van marcar la inauguració d'una nova etapa a l'Església catòlica. El seu pontificat no ha estat singular només per la seva procedència, sinó perquè des de la seva arribada al Vaticà, Francesc va dedicar esforços a construir una relació més propera amb els fidels i a modernitzar la institució per adequar-la al segle XXI. La lluita contra la pederàstia i els abusos sexuals a l'Església, l'obertura progressiva a què les dones tinguin un paper més rellevant a la Cúria Romana i una major acceptació de la comunitat LGTBI li han valgut la reputació de Papa progressista. Tanmateix, si alguna cosa ha caracteritzat el papat de Francesc és la defensa de la pau i la fraternitat, i haver promogut una Església més oberta i acollidora.