Durant els anys 2026 i 2027, cinc anys després de la mort de la reina Elisabet II i el seu marit el príncep d'Edimburg, Felip, està previst que comencin a alliberar-se documents governamentals classificats sobre la vida de la difunta monarca, i des dels col·lectius d'investigadors acadèmics, plana la preocupació que es repeteixi la pràctica habitual que s'impulsa des de Windsor d'endarrerir o censurar la publicació d'aquests documents.
Entre els arxius que es podrien consultar en els dos anys que venen, hi hauria correspondència entre la casa reial i els departaments governamentals, i relats de viatges reials a l'estranger, naixements, matrimonis, morts, divorcis i altres esdeveniments transcendentals durant el període del regnat isabelí.
La majoria dels registres públics que es consideren d'importància històrica es publiquen al cap de 20 anys de la mort del monarca, però hi ha nombroses exempcions per als documents governamentals, també per raons de seguretat nacional, revelacions que poden afectar les relacions internacionals i aquelles que involucren membres de la família reial. Per exemple, els arxius de la família reial que es troben a Windsor no es consideren registres públics, ni estan coberts per la Llei de llibertat d'informació.
Els membres del Consell Assessor de Registres i Arxius Nacionals, l'òrgan estatutari que assessora els departaments governamentals sobre la divulgació dels registres públics, demanaran una informació als funcionaris sobre com es tractarà el gran nombre d'arxius que ara es podran divulgar, quan ja plana un núvol de sospita, per un endarreriment substancial d'altres casos en disputa que involucren la família reial.
Revisar el protocol de protecció de documents governamentals
Justament per aquest motiu, el doctor Baldor Grosvenor, ha demanat una revisió radical de la manera de tractar els registres quan es fa una sol·licitud, per evitar episodis anteriors com la negativa del govern a publicar articles sobre l'escàndol de l'ex primer ministre Profumo, que als anys 60 va mantenir una relació extramatrimonial amb una corista que estava relacionada amb un espia rus. Aquesta negativa va fer que aquest acadèmic renunciés al seu lloc del consell l'any 2018.
En el cas de la monarquia, Grosvenor demana buscar un enfocament més uniforme i transparent a Whitehall després que la majoria de documents que mencionen membres de la família reial sovint es mantenen en secret per raons espúries i es mantenen en els llimbs durant anys.
La doctora Alison McClean, investigadora del Centre de Llenguatge i Desenvolupament Acadèmic de la Universitat de Bristol, manté que "que hi ha una reticència creixent a publicar qualsevol registre públic històric relacionat amb membres de la família reial i una tendència encara més preocupant de retirar l'accés documents que s'han publicat anteriorment". Aquesta professora assegura que durant els darrers, els Arxius Nacional han tornat a tancar o han redactat "registres reials" a documents del gabinet com la Llei de regència de 1953 que va coronar Elisabet, o els papers sobre la investidura de Carles com a príncep de Gal·les l'any 1969.
Des de l'oficina dels Arxius Nacionals, es defensen assegurant que "tots els registres es publiquen d'acord amb la Llei de Registres Públics" i que s'hauran d'arribar a acords sobre quins registres que s'han de conservar permanentment i, que qualsevol departament governamental o organisme públic que vulgui publicar documents relacionats amb la reina, haurà de seguir les directrius de selecció i transferència.