Eleccions inèdites a França. La incertesa, el descontentament i la por, són alguns dels sentiments que aquests dies regnen en la vida dels francesos. Amb quatre candidats pràcticament trepitjant-se els talons, un alt nombre de ciutadans encara indecisos i un atemptat recent que ha fet renéixer les pors al terrorisme; tots els pronòstics semblen si no impossibles, sí difícils.

Aquest diumenge, els francesos estan cridats a les urnes per decidir el proper president de la República en les que provablement són les eleccions més polaritzades de la història. Quatre, dels 11 candidats que s’hi presenten, estan tocant-se els talons i, més que previsiblement, cap d’ells aconseguirà els vots suficient per adjudicar-se l’Elisi, fet que obligarà a una segona volta entre els dos més votats, el pròxim 7 de maig. A més, per primer cop a la història, els dos grans partits tradicionals francesos, republicans i socialistes, es podrien quedar fora de la cursa electoral ja aquest diumenge.

Ara per ara, el socioliberal Emmanuel Macron, la ultradretana Marine Le Pen, el conservador François Fillon i l'esquerrà Jean-Luc Mélenchon parteixen amb opcions de classificar-se per a la segona volta, després que la diferència entre tots ells s’anés aprimant cada vegada més a mesura que avançava la campanya electoral.

Però res sembla clar davant la incertesa i el dilema als que s’enfronten molts votants francesos, cansats de la política i a qui no els agrada cap dels candidats. De fet, un de cada quatre electors encara no hauria decidit el seu vot i sembla que l’abstenció podria ser molt alta. En aquest 25% dels francesos hi hauria la clau dels comicis, si l’abstenció és més de dretes o més d’esquerres, els candidats a la segona volta podrien ser ben diferents.

A la dificultat per preveure què votaran els francesos, a més, s’hi ha de sumar l’impacte que podria tenir l’últim atemptat a París que va deixar un policia mort i tres ferits més. Un efecte difícil de preveure degut al fet que ja no està permès publicar sondejos.

Què diuen les enquestes?

Les últimes enquestes publicades la setmana passada donaven com a guanyador Emmanuel Macron, exministre d’Economia de Hollande, i ara al cap davant de la plataforma que ell mateix va fundar ‘En Marché!’, que obtindria un 24% dels vots. Fregant-li els talons, però, hi tindria la líder de l’extrema dreta i candidata del Front Nacional, Marine Le Pen, amb un 22% dels vots. Si finalment aquests fossin els resultats, tots dos passarien a la segona volta, on les enquestes preveuen una victòria de Macron, com a resposta de rebuig a l’ultradreta, però no està clar que acabi així.

El desenllaç, doncs, podria ser ben diferent. A hores d’ara, ja ningú posa la mà al foc per les enquestes, després dels errors de pronòstic en el referèndum del Brèxit i en les eleccions americanes on va guanyar Donald Trump. A més, Macron i Le Pen tenen dos candidats a tocar. La diferència entre els quatre principals candidats s’ha anat escurçant de manera significativa en un mes, passant dels 10 punts que separaven a finals de març a la ultradretana Le Pen del candidat de l’esquerra radical Jean-Luc Mélenchon, als poc menys de 5 que hi ha ara.

El candidat dels Republicans, François Fillon, tindria en els últims sondejos un 20% dels vots. Tot i partir com a favorit després de les primàries del partit, el candidat ha vist com molts ciutadans l’abandonaven a mesura que creixia l’escàndol dels sous ficticis de la seva dona i els seus fills. Tot i això, si hi ha una forta abstenció dels votants d’esquerres, o una mobilització del votant més conservador partidari d’augmentar la seguretat i de posar més barreres a la immigració, sobretot després de l’últim atemptat, podria ser que els candidats a la segona volta siguin Fillon i Le Pen.

Per últim, i amb un 19% d’intenció de vot, hi hauria el candidat revelació d’aquestes eleccions, el candidat de 'La França Insubmisa’, Jean-Luc Mélenchon. A l’inici de la cursa electoral, ningú li augurava possibilitats de passar la primera volta, però el seu discurs d’esquerres i molt crític amb Hollande, ha anat recollint suport entre els descontents. Les enquestes donaven a Melenchón només un 11% el passat 1 de març, mentre que ara li donen un 19%.

La desfeta socialista

A tot això, hi ha la desfeta del Partit Socialista, qui governa el país des de 2012, i que s’ha vist molt perjudicada per la crisi econòmica, les polítiques de retallades, els últims atemptats terroristes, i el gran descrèdit que ha patit el president François Hollande. El president deixa el poder amb la quota de popularitat més baixa de la història, prop del 13%.

Tot i el canvi de candidat, després que Hollande renunciés a la reelecció en una acció inèdita a França, el candidat Benoïte Hamon no ha aconseguit recuperar la confiança dels electors en el seu partit. Hamon previsiblement s’emportarà el vot de càstig, tot i haver deixat l’executiu l’any 2014 per desavinences amb el president. A més, el candidat no té ni tot el suport del seu partit, ja que destacats dirigents socialistes, com l’exprimer ministre Manuel Valls, no li donen suport.

Tampoc l'ajuda l'últim atemptat terrorista, que augmenta la sensació d'inseguretat dels francesos, ni el perfil de l'atacant, que ja havia estat fitxat per la justícia i que va ser posat en llibertat al febrer. Tot això, reforça la idea que la seguretat francesa, comandada pel govern socialista, és massa tova i els electors podrien triar opcions més conservadores.

Els socialistes, com ja els va passar el 2002, més que probablement no passaran a la segona volta de les eleccions, quan es van veure superats pel Front Nacional, aleshores dirigit per Jean-Marie Le Pen, pare de l’actual líder. En aquella ocasió, el vot contra l’ultradreta en segona volta va deixar Le Pen amb només un 16% dels vots, davant el 82% de Jacques Chirac. Molts, desitgen que l’escenari contra el Front Nacional es repeteixi el proper 7 de maig.

Europa creua els dits

A tot aquest escenari convuls hi ha la Unió Europea, que espera els resultats de les eleccions franceses aguantant la respiració, un cop més, i ja en són molts. Després del Brèxit, la UE va mirar espantada cap a Holanda, on el candidat de l’extrema dreta, Geer Wilders, amenaçava amb guanyar les eleccions. Finalment, va punxar i va alleugerir una mica més Europa. Encara que no molt més, perquè Holanda només era el termòmetre. França és la batalla important i la que marcarà clarament el futur de la Unió Europea. Un Frèxit acabaria molt provablement amb el projecte comunitari.

Qui fa més por a l’Elisi és Marine Le Pen, que a més de ser d’extrema dreta promet renegociar la permanència a la UE i que s’emmiralla amb els seus veïns britànics per la seva sortida de les institucions de Brussel·les. Melenchón, però, també vol renegociar la relació de França amb Europa. França, que sempre ha sigut una mirall del que passa a Europa, podria certificar a les urnes aquest diumenge la greu crisi que viu Europa.

Marine Le Pen a l’Elisi seria una hecatombe pel projecte europeu, però a més, podria ser un nou termòmetre del que pot passar a altres països en els propers mesos. Alemanya, per exemple, celebra eleccions el proper mes de setembre. Tot i que en aquesta ocasió res faria semblar que Alternativa per Alemanya pugui prendre el protagonisme a Angela Merkel ni a Martin Schulz, unes bones dades de l’ultradreta alemanya farien témer que el pitjor encara està per arribar a la UE.