El president d'Haití, Jovenel Moise, ha mort assassinat en un atac a la seva residència privada durant la matinada del dimecres. La seva dona, que també era a casa, ha resultat greument ferida. 

L'atac s'ha produït cap a la una de la matinada (les 7,00 h a Catalunya), quan un grup d'individus "no identificats", entre ells "varis que parlaven espanyol", han assaltat la casa del president, segons ha informat el comunicat recollit per mitjans com Juno7 i Gazette Haití.

El primer ministre interí ja ha condemnat aquest atac hostil i l'ha qualificat d' "odiós, inhumà i bàrbar", i ha fet una crida a la població a la calma. "La situació del país està sota control de la Policia Nacional i de les Forces Armades", ha assegurat el primer ministre interí.

Situació de crisi extrema

L'assassinat del president Moise porta el país a una situació de crisi extrema. Se'l considera com el país més pobre d'Amèrica i el passat febrer, el mateix president, ara assassinat, va denunciar un intent de cop d'estat per part de "les forces del carrer", a més d'un "intent d'assassinat" al president, que va acabar amb la detenció d'un jutge de la Cort Suprema.

Durant els últims mesos hi ha hagut protestes violentes davant la negativa de Moise de deixar el càrrec. Els manifestants argumentaven que ja se li havia caducat el seu mandat, mentre que ell tenia la intenció de continuar fins el febrer del 2022. Moise ja havia dissolt el Parlament i governava a través de decrets.

Convulses eleccions l'any 2017

L'origen del greu conflicte polític que viu Haití rau en les convulses eleccions del 2017. Moise va ser proclamat guanyador dels comicis, però l'oposició va denunciar un "frau massiu", després que un huracà destruís gran part del país. Moïse va ser escollit només amb 600.000 vots a la seva esquena en un país d’11 milions d'habitants. A més, l'ONU porta denunciant la violència en aquest país des de fa anys, que fa que els cascs blaus no puguin treballar amb normalitat.

El principal suport del fins ara president venia de l'exterior. L'aleshores president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu predecessor, Joe Biden, li havien donat tot el seu suport. També ho van fer el Core Group, que és un grup de països entre els quals estan els Estats Units, Canadà, França, l'Estat espanyol o Alemanya.

Tanmateix, el Core Group es va sumar a les Nacions Unides i a l'Organització d'Estats Americans a l'hora de criticar el gir autoritari dels últims decrets del president d'Haití, que van servir per crear una agència d'Intel·ligència i tipificar els actes de vandalisme com a terrorisme. La situació és gravíssima en un país que des de 1986 fins a l'actualitat han passat pel càrrec de president fins a 20 persones diferents que van de generales a ministres en funcions.

 

Imatge principal: El president d'Haití, assassinat a trets al seu domicili / Efe