La punta de llança de l'extrema dreta entre els governs de la Unió Europa és sense dubte l'Executiu de l'hongarès Viktor Orbán, qui fa anys que concatena legislacions que restrenyen l'estat de dret i eliminen drets reconeguts per la Unió Europea (UE). Orbán ha fet cas omís a les advertències i les sancions europees per violar els seus principis, tanmateix, fins quan seguirà aquest estira i arrosant entre una UE molt moderada i un govern d'extrema dreta desenfrenat a Hongria? Per si no n'hi hagués prou, a Hongria li toca la presidència del Consell de la Unió Europea el segon semestre de l'any 2024, però, podrà ser-ho després de menysprear constantment els principis i pactes europeus?
L'ACN recull l'anàlisi de dos experts europeus que auguren un futur turbulent entre la UE i Hongria. A un any que Budapest es faci càrrec de la presidència de torn de la institució de nivell ministerial en què es negocien al detall les normatives comunitàries, el Parlament Europeu ha obert el debat sobre la conveniència que el govern de Viktor Orbán —que s'ha allunyat de la independència judicial i el respecte a les minories— prengui les regnes del Consell el 2024. Vetar la presidència rotatòria d'un país no té precedents.
Pel professor de dret i relacions internacionals de la Universitat de Groningen John Morijn, Brussel·les ha aconseguit darrerament agafar la paella pel mànec i abordar de forma "efectiva" els problemes d'estat de dret: "La UE té poder sobre Hongria ara i hi ha canvis sobre el terreny". En aquest sentit, assegura que Budapest "com a mínim pretén" revertir la situació en l'esfera judicial per intentar accedir als fons europeus. Tanmateix, Morijn remarca que "si no s'imposen condicions" a la presidència rotatòria del Consell de la UE que li pertoca a Hongria el segon semestre del 2024 el poder de pressió "canviarà de mans" i passarà a Orbán. "Les institucions de la UE entrarien en un terreny perillós".
Malestar a Brussel·les
Ha estat una resolució del Parlament Europeu, la institució comunitària més crítica amb la deriva d'Orbán, la que ha avivat els dubtes sobre si és adequat o no que un país amb procediments oberts per violacions de drets fonamentals i amb fons europeus congelats assumeixi la presidència del Consell de la UE. En el text aprovat al ple de principis de juny, els eurodiputats qüestionaven la "credibilitat" de Budapest per presidir la institució pel deteriorament de l'estat de dret i instaven el mateix Consell a explorar alternatives "com més aviat millor".
La proposta de vetar o ajornar la presidència d'un país sense el seu consentiment no té precedents a la UE, però tant John Morijn, professor de dret i relacions internacionals de la Universitat de Groningen, com l'expert del Centre de Política Europea Garvan Walshe consideren que és viable fer-ho a través de tres opcions diferents. Ambdós experts assenyalen que Budapest podria accedir-hi voluntàriament, un escenari que veuen poc probable. La segona opció seria que la iniciativa es tirés endavant amb una majoria qualificada dels 27 estats membres i la tercera amb canvis legislatius en la norma sobre les presidències rotatòries del Consell.
Morijn admet que hi ha alguns experts que dubten sobre la legalitat de treure per majoria qualificada la presidència a un estat membre perquè es pot considerar com una "sanció". Per això, exposa la tercera opció: modificar les normes actuals per introduir una clàusula que impedeixi els estats amb problemes d'estat de dret presidir les reunions de ministres i negociar legislacions en nom del Consell pel potencial "conflicte d'interessos". Si bé la Comissió Europea hauria de fer aquesta proposta, Morijn creu que el Parlament Europeu també podria exigir "garanties" a la presidència del Consell que negociarà en nom dels 27 amb "bona fe". Una de les tasques de la presidència és liderar els trílogs, és a dir, les negociacions a tres entre Consell, Parlament i CE.
Per la seva banda, Walshe exposa una proposta sorgida dels experts del comitè Meijers, que apunta a no denegar completament que Hongria tingui la presidència, però sí a ajornar-la perquè el país l'assumeixi en "temps millors". "Seria ajornar-la uns anys i veure si després es resolen els problemes amb l'estat de dret", indica. Aquests experts demanen a totes les institucions europees debatre "tan aviat com sigui possible" la qüestió per evitar els "conflictes d'interessos" en les presidències que puguin "comprometre el bon funcionament del Consell".
Com hem arribat aquí?
El 2018 el Parlament Europeu va activar el procediment previst a la UE (article 7 dels tractats) per sancionar el país per les vulneracions de l'estat de dret. És un procés que en última instància pot comportar la suspensió dels drets de vot al Consell de la UE. Aquesta institució de rang ministerial ha abordat les preocupacions per la corrupció, a independència judicial i la discriminació de les minories a Hongria, però fins ara no ha aplicat la sanció màxima.
Tanmateix, Brussel·les ha congelat més de 27.000 milions d'euros d'ajudes europees a Hongria per protegir els interessos financers de la UE. D'una banda, ha paralitzat gairebé 22.000 milions del pressupost plurianual (2021-2027) fins que Budapest no compleixi amb una sèrie d'objectius relacionats amb la independència judicial, la llibertat acadèmica, els drets LGTBI i el sistema d'asil. A més, 5.800 milions d'euros del fons Next Generation també estan bloquejats en relació amb el sistema judicial.
Amb aquest panorama, sorgeixen veus que alerten del "conflicte d'interessos" que pot generar una presidència hongaresa del Consell de la UE, on es discuteixen precisament els problemes d'estat de dret dels socis europeus.