El primer ministre socialdemòcrata suec, Stefan Löfven, ha sorprès aquest diumenge quan ha anunciat que renunciarà el novembre al seu càrrec i a la direcció del partit, tan sols deu mesos abans de les pròximes eleccions generals. La inesperada decisió arriba un mes i mig després que Löfven superés una crisi de Govern, que va comportar una destitució històrica pel Parlament, i en contra del que havia assegurat en diverses ocasions: que continuaria una legislatura més al capdavant del partit que ha dominat la política sueca l'últim segle.
 

"És el correcte"

"He informat la comissió executiva del partit que deixaré el càrrec com a president en el congrés de novembre i que després sol·licitaré la dimissió com a primer ministre", ha dit en el seu discurs d'estiu des d'Åkersberga, a l'est del país. Löfven ha argumentat avui que porta gairebé una dècada al capdavant del partit i set anys com a primer ministre, que es tracta d'una decisió meditada i que el seu desig és donar-li al seu successor "les millors condicions possibles" amb vista als comicis legislatius de l'11 de setembre de 2022.

"No és fàcil, però és el correcte. Això és el més important", ha declarat Löfven, que segons l'agència TT va avisar a la cúpula del partit amb un SMS minuts abans de pronunciar el seu discurs.

Crisi històrica

Löfven, de 64 anys, ve de superar la seva enèsima crisi després de convertir-se a finals de juny en el primer ministre en exercici destituït pel Parlament, encara que va ser reelegit de nou dues setmanes després.

L'origen va ser la moció de censura presentada pel Partit d'Esquerra, aliat extern que li dona la majoria a l'Executiu roig-i-verd, en protesta per una reforma del règim de lloguer d'habitatges impulsada pel Partit Centrista, soci de Löfven.

La retirada de la proposta va obrir el camí pel retorn de Löfven, però va tornar a deixar en evidència la fràgil situació en la qual governa des de 2014, a causa d'una singularitat de la política sueca en el context nòrdic: el bloqueig als ultradretans de Demòcrates de Suècia (SD), que la resta de partits han aïllat durant anys.

Bloqueig a la ultradreta

Aquest "cordó sanitari", únic en la política escandinava, és el que li ha permès governar dues legislatures en minoria, malgrat que la dreta tenia una majoria suficient, i sobreviure per exemple que la Cambra tombés els seus pressupostos dues vegades, amb diversos pactes en els quals ha deixat brillar la seva capacitat negociadora.

L'aïllament al SD, tercera força parlamentària, va ser l'arma esgrimida per convèncer centristes i liberals i firmar un acord històric el gener de 2019 que va trencar la política de blocs i va posar fi a quatre mesos de negociacions polítiques. Conservadors i democristians van modificar tanmateix fa un any la seva actitud i van acceptar governar en el futur amb el suport del SD, opció a què s'ha obert el Partit Liberal.

Els últims sondejos no apunten tanmateix a canvis significatius en l'equilibri entre blocs, encara que sí a una pujada considerable dels excomunistes, que poden convertir-se en quarta força i amenacen de restar-li vots a la socialdemocràcia.

La successora

Però abans d'arribar a la cita electoral del pròxim any, el successor de Löfven haurà d'afrontar un doble repte: superar la votació a què serà sotmès en el Parlament i tirar endavant els pressupostos a finals de tardor, acontentant tant l'Esquerra com els centristes. Per a això haurà d'exhibir una habilitat negociadora similar a la de Löfven, qui va arribar al lideratge socialdemòcrata el 2013 després d'una llarga trajectòria sindical i malgrat mancar d'experiència parlamentària i ministerial.


Encara que no hi ha cap confirmació oficial, tots els analistes apunten Magdalena Andersson, ministra de Finances des de 2014 i una de les figures més populars del Govern suec. Andersson, de 53 anys, pot acabar també amb una paradoxa de la política sueca: encara que Suècia és considerada un dels països amb més igualtat de gènere, mai no ha tingut una cap de Govern, al contrari que la resta de les nacions nòrdiques.

El Partit Socialdemòcrata només ha estat presidit una vegada per una dona, l'exministra Mona Sahlin, que va deixar el càrrec després de la seva derrota electoral el 2010.

 

Foto principal: el primer ministre suec, Stefan Löfven / Efe