El primer ministre suec, Ulf Kristersson, ha dit aquest diumenge que el seu país no està en guerra, però tampoc en pau, en un discurs en el qual ha remarcat la importància de reforçar la seguretat davant dels "atacs híbrids" i altres amenaces, en un context d'incertesa global. La invasió russa d'Ucraïna el 2022 va suposar un canvi en la política de neutralitat de Suècia. La guerra va fer que el país, juntament amb Finlàndia, sol·licités formalment la seva adhesió a l'OTAN el maig de 2022, la qual cosa va marcar el final de més de dos segles de neutralitat militar. El 7 de març del 2025 es complirà un any de l'ingrés oficial de Suècia a l'aliança atlàntica.
"No estem en guerra, però tampoc no hi ha pau. La pau veritable requereix llibertat i l'absència de conflictes seriosos entre països. Però nosaltres i els nostres veïns estem exposats a atacs híbrids, duts a terme no amb robots i soldats, sinó amb ordinadors, diners, desinformació i el risc de sabotatge," ha assegurat en una intervenció pública sobre defensa a Sälen, a l'oest de Suècia.
Particularment, Kristersson ha parlat de Rússia i Bielorússia, que "instrumentalitzen migrants" contra Finlàndia i Polònia, així com de la presumpta ingerència russa en Moldàvia, Geòrgia i Romania. Alhora, s'ha referit als incidents ocorreguts al mar Bàltic, on diverses infraestructures submarines han resultat danyades últimament per causes desconegudes. També ha recordat que les autoritats finlandeses estan investigant per això al vaixell de càrrega Eagle S. "Cap de nosaltres llança acusacions frívolament. Però tots ho prenem seriosament", ha manifestat.
Sense acusar ningú
El primer ministre suec ha destacat que el seu país no acusa ningú de sabotatge sense tenir "motius molt sòlids" per a ferjp, però que tampoc no és "ingènua" i que la situació condueix a no descartar una "intenció hostil" darrere d'aquests successos. "No és gaire possible que un vaixell sigui capaç d'arrossegar la seva àncora al llarg de cent quilòmetres sense adonar-se que podia provocar danys", ha comentat amb referència a l'Eagle S, del qual se sospita que va poder haver fet malbé un cable elèctric submarí entre Finlàndia i Estònia.
"La qüestió important que queda sense respondre és per què va passar. Va ser intencionat, i, si és així, qui hi ha darrere? En qualsevol cas, Suècia i els seus veïns no toleraran que això continuï", ha subratllat. El dirigent del país escandinau ha recalcat que no es pot excloure la necessitat d'"ampliar la defensa sueca" superant la inversió actual del 2,4% del PIB. "És qüestió de prioritats. Podem permetre'ns defensar la nostra llibertat, però no podem permetre'ns perdre la nostra llibertat", ha emfatitzat.