La primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas, ha respost a Rússia —que l'ha declarat en cerca i captura—. "Rússia pot creure que emetre una ordre de detenció fictícia silenciarà Estònia. Em nego al fet que em silenciïn: seguiré donant suport a Ucraïna obertament i advocant per l'enfortiment de les defenses europees", ha assenyalat la dirigent en un comunicat aquest dimarts.

Kallas ha sostingut que la mesura adoptada per la Federació Russa "no és gens sorprenent", ja que és una tàctica per intentar generar por que resulta "familiar". "Estònia i jo ens mantenim ferms en la nostra política: donar suport a Ucraïna, reforçar la defensa europea i lluitar contra la propaganda russa", ha emfasitzat. De fet, ha remarcat que fa temps que Rússia ha amagat les seves accions repressives sota l'aparença de l'aplicació de la llei. "Això em resulta molt familiar: ma àvia i ma mare van ser deportades un cop a Sibèria, i (aleshores) fou el KGB qui va emetre ordres de detenció fabricades", ha assenyalat. Finalment, ha sentenciat: "Sempre he sostingut que la caixa d'instruments criminals del règim rus no ha canviat. Ens neguem a deixar-nos intimidar per les tàctiques de por de Rússia". 

El motiu de l'ordre contra Kallas

Segons la base de dades del Ministeri de l'Interior rus, Rússia ha declarat en cerca i captura en el seu territori a la primera ministra d'Estònia i tant a alts funcionaris com diputats de Letònia i Lituània. El motiu de l'orde de detenció és la destrucció o danys causats a monuments de soldats soviètics en els països bàltics, segons han informat aquest dimarts fonts de les forces de seguretat russes a l'agència oficial TASS. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha acusat aquest dimarts els països bàltics d'"accions hostils contra la memòria històrica" de Rússia. D'acord amb el portal digital Mediazona, la raó en el cas de Kallas és la retirada l'agost del 2022 del tanc soviètic T-34 de la ciutat de Narva (fronterera amb Rússia) i altres monuments.

Kallas, de 46 anys, és una de les veus més fermes de la Unió Europea i de l'OTAN a favor del subministrament d'armament a Ucraïna i de l'enduriment de les sancions contra Rússia. El gener del 2021 es va convertir en la primera dona que encapçala el govern del país bàltic, càrrec que va renovar després que el seu partit guanyés les eleccions legislatives celebrades el març de l'any passat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!