Primeres execucions a Birmània en més de 30 anys, des del 1988. Després de prendre el poder fa un any i mig amb un cop d'estat, la junta militar birmana ha penjat ara quatre activistes prodemocràcia que estaven acusats "d'actes terroristes". Un d'ells és el prominent activista Ko Jimmy, que ja va participar en les protestes del 1988 contra el règim militar del moment (i en les quals també va participar Aung San Suu Kyi, Premi Nobel de la Pau del 1991). Tenia 52 anys i va ser detingut a l'octubre després de ser acusat d'ocultar armes en un apartament a Rangun, antiga capital del país. Una altra de les persones executades és Phyo Zeya Thaw, diputat de la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD, partit de l'esmentada Suu Kyi). Tenia 41 anys i era un artista de hip-hop reconvertit en polític. Poca informació hi ha dels altres dos activistes, Hla Myo Aung i Aung Thura Zaw, que van ser condemnats per suposadament assassinar una informadora de l'exèrcit.
La notícia ha saltat aquest dilluns al matí, quan els mitjans oficials de Birmània tan sols informaven de "càstigs" i no pas d'execucions. Un breu comunicat del Global New Light of Myanmar, controlat per l'exèrcit, apuntava que "el càstig ha seguit els procediments de la presó". Però l'independent Myanmar Now ha parlat directament d'unes execucions que van tenir lloc el dissabte, quan també es van cremar els cadàvers. La junta militar no ha confirmat res d'això. Zaw Min, portaveu del règim, s'ha limitat a dir al mitjà Voice of Myanmar que "és el que s'ha dit en els diaris". "No parlaré sobre això en la roda de premsa. El que ha passat obeeix a les lleis i no necessita explicació", ha tancat. En qualsevol cas, queda clar que la junta militar ha fet una passa més en la repressió i la violència.
La brutalitat de la junta militar de Birmània
Un portaveu del Ministeri de Cooperació Internacional del Govern d'Unitat Nacional (NUG) ha denunciat a Efe que "el fet que no hagin volgut entregar els cossos a les famílies ho fa tot pitjor, perquè suggereix que és per amagar que van ser abans torturats". Cal recordar que el NUG està format per membres de l'anterior executiu de Suu Kyi, enderrocat pels militars el passat 1 de febrer del 2021. Des del cop d'estat, el NUG es proclama des de la semiclandestinitat el poder legítim de Birmània. Dos dels activistes executats tenien vincles amb aquesta mena de govern alternatiu.
Les quatre persones havien estat condemnades a mort per un tribunal de Rangun per suposats "actes terroristes". Les seves morts són una nova mostra de la brutalitat de la junta militar, que amb el cop d'estat va posar fi a una dècada de transició democràtica i ara recuperen escenes del passat. Les últimes execucions en el país són del 1988 i van tenir lloc sota el mandat d'una junta militar anterior que va aïllar el país entre el 1962 i el 2011. Des d'aleshores, hi havia hagut sentències a mort sense que s'hagin arribat a portar a terme. Igualment, el règim ja ho va advertir al juny: la pena capital tornaria mitjançant la tradicional execució a la forca. Dit això, cal esmentar també que l'anterior govern de Suu Kyi va estar marcat per la neteja ètnica del poble rohingya, una minoria musulmana que viu a prop de la frontera amb Bangladesh.
Presos polítics i civils assassinats
L'execució dels quatre activistes ha provocat estupor tant dins com fora del país. El relator especial de les Nacions Unides sobre els Drets Humans a Birmània, Tom Andrews, ha condemnat els assassinats i ha demanat "contundència" per part de la comunitat internacional. La directora de Human Rights Watch per a Àsia, Elaine Pearson, ha denunciat "l'acte de crueltat" i ha demanat a la Unió Europea, als Estats Units i a altres governs internacionals que mostrin a la junta militar que hi haurà "conseqüències" per aquests crims.
Aquestes reaccions i moltes altres han servit perquè l'esmentat portaveu anònim del NUG esperi que arribin més passes de la comunitat internacional contra el règim. "Necessitem la comunitat internacional. L'ONU ha de portar la junta militar davant de la Cort Penal Internacional. L'exèrcit només escalarà la violència, calen accions", ha manifestat. De fet, ha recordat que hi ha més d'un centenar de presoners polítics que estan en el corredor de la mort i més de 2.114 civils assassinats, d'acord amb les dades de l'Associació per a l'Assistència dels Presos Polítics. "No importa si els assassinats són civils o membres del NUG. De qualsevol manera estan matant gent i això només ens mostra que els militars faran qualsevol cosa per seguir en el poder", conclou.