El nou president dels Estats Units, el demòcrata Joe Biden, ha firmat les seves primeres 17 ordres executives poques hores després de ser investit en una cerimònia atípica marcada per la Covid-19 i per l'absència del president sortint, Donald Trump, que hores abans havia abandonat la Casa Blanca per refugiar-se a Florida. Biden ho ha fet estrenant-se al Despatx Oval i amb el rostre tapat per la mascareta després d'instar els nord-americans a dur-la.
Entre aquestes primeres ordres destaquen l'aturada de la construcció del mur amb Mèxic, una de les mesures estrelles de Trump. Biden ho ha fet anul·lant l'emergència nacional decretada pel president republicà que li permetia desviar fons a aquesta qüestió.
Tot i que l'impuls del mur és conegut perquè va ser una de les principals promeses electorals de Trump, s'havia començat a construir el 1994 sota el govern de Bill Clinton (Partit Demòcrata). Segons dades de l'Oficina de Duanes i Protecció Fronterera dels EUA revelades per la BBC, sota l'administració Trump s'han construït 507 km de mur. El cert, però, és que d'aquests 507km, la majoria són substitucions, reparacions d'estructures ja existents o construcció de segons murs, fet que deixa els km de nova construcció en la ridícula xifra de 13.
Dues mesures més relacionades amb la immigració i les relacions amb Mèxic són la garantia de no deportació per a la població dels "somiadors", que són unes 650.000 persones que van arribar sense documentació al país quan eren nens i ara ja s'han convertit en adults. Biden també aspira, tot i que sense mesures concretes per ara, a oferir una via cap a la ciutadania a 11 milions més d'indocumentats que actualment hi ha al país. Això sí, el demòcrata ja ha suspès el programa "Quedin-se a Mèxic", que va permetre a l'Administració Trump retornar al país veí els sol·licitants d'asil.
Per altra banda, Biden també ha cancel·lat el vet a 11 països musulmans que havia impulsat Trump, el qual impedia als ciutadans d'aquests estats entrar al país. Es tracta d'Eritrea, l'Iran, el Kirguizistan, Líbia, Myanmar, Nigèria, Somàlia, el Sudan, Síria, Tanzània i el Iemen. Cal recordar que Somàlia, Líbia, Síria i el Sudan són estats fallits immersos en enrevessats conflictes armats que no semblen tenir fi. Aquest vet també incloïa fortes restriccions per als habitants de Corea del Nord i Veneçuela, nacions que mantenen una forta rivalitat històrica amb la primera potència mundial.
Acord de París i OMS
Els altres dos grans pilars amb què Biden s'ha allunyat de Trump han estat la tornada a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i els Acords de París. Segons va confirmar la nova secretària de premsa de la Casa Blanca, Jen Psaki, el principal epidemiòleg del país, Anthony Fauci, participarà avui mateix en una reunió de l'OMS encapçalant la delegació del país.
La nova administració també ha tornat el país als Acords de París, firmant una ordre per a la seva reentrada i una altra dirigida a abordar el canvi climàtic que tindrà per objectiu promoure la justícia ambiental.