Carles Felip Artur Jordi, més conegut com a príncep Carles de Gal·les, és l'escollit per ser el successor al tron d'Elisabet II, traspassada aquest dijous als 96 anys. Nascut el 14 de novembre de 1948 —té 73 anys— al palau de Buckingham, és el fill gran del matrimoni entre Felip d'Edimburg —mort l'abril de 2021— i Elisabet II. Des dels 3 anys, es va convertir en el següent a la línia successòria de la corona britànica, donat que la seva mare va ser nomenada reina el febrer de 1952 pel decés de Jordi VI. En ser hereu al tron, el mateix any de la proclamació d'Elisabet II va esdevenir duc de Cornualles. Més endavant, l'any 1958, la llista de títols s'amplia i ja aquell any és proclamat príncep de Gal·les, a més de duc de Rothesay, comte de Carrick, comte de Chester, baró de Renfrew i senyor de les Illes.
🔴 Mort de la reina Elisabet II d'Anglaterra i proclamació de Carles III, última hora | DIRECTE
Una de les peculiaritats de la vida del príncep Carles és que és el primer hereu que no va ser educat amb un tutor privat, sinó que es va formar en diversos centres educatius. El 1956, va iniciar les seves classes a l'oest de Londres, a l'escola Hill House. Dos anys més tard, va començar a una de les escoles on va estudiar Felip d'Edimburg, la Cheam Preparatory School; mentre que l'any 1962 va fer les maletes cap a Escòcia, on va cursar estudis a Gordonstoun, un centre especialment conegut per la duresa i rectitud —una etapa molt ben reflectida a la sèrie The Crown—. De fet, Carles de Gal·les va ser crític amb aquelles instal·lacions i va arribar a comparar-ho amb el "Castell de Colditz —utilitzat pel règim nazi durant la Segona Guerra Mundial com a presó per a oficials que intentaven escapar i que eren titllats de traïdors—, però amb kilt —faldilla escocesa—". Transcorreguts uns anys, va esmenar les seves pròpies paraules i va afirmar que estava "feliç" d'haver estudiat a Gordonstoun i que sovint "s'exagerava la duresa del lloc". La seva trajectòria acadèmica va prosseguir en un dels països de la Commonwealth, a Austràlia. Concretament, el 1966, va formar-se durant dos semestres al campus Timbertop de la Geelong Grammar School, ubicada a la ciutat de Victòria. Després, es graduà en un títol en arts al Trinity College, a Cambridge, i ja va ser entre el 1971 i 1976 quan va servir a la Marina Reial britànica.
Malgrat convertir-se en príncep de Gal·les l'any 1958, el seu acte de proclamació oficial no es va materialitzar fins al juliol de 1969, en una cerimònia feta al Castell de Caernarfon. És a partir d'aquell any quan les compareixences i funcions públiques de Carles comencen a ser més notòries i cada vegada adquireix més importància la seva figura. De fet, a mitjan dècada de 1970, el príncep de Gal·les va mostrar-se disposat a ser "governador general d'Austràlia", una proposta que li va posar al damunt de la taula l'aleshores primer ministre australià, Malcolm Fraser. El rebuig de la ciutadania a aquesta idea va impedir que esdevingués una realitat. En aquella època, el fill gran d'Elisabet II va mostrar-se interessat a contribuir a ajudar a causes humanitàries i socials. Va fundar The Prince's Charities que, entre altres campanyes, ha promogut l'ús de l'agricultura ecològica o la necessitat de combatre els efectes del canvi climàtic. Altres missatges, però, han tingut menys èxit i no han estat exempts de crítiques, com quan s'ha pronunciat a favor de l'homeopatia i ha defensat els "avantatges" de la medicina alternativa.
A l'ull de l'huracà per la seva vida sentimental
Ara bé, si el príncep Carles de Gal·les és una figura polèmica, ho és particularment per la seva vida privada. Durant la seva joventut, va tenir diverses relacions sentimentals. Alguns exemples són Georgiana Russell, filla de John Russell, qui fou ambaixador britànic a Espanya; Davina Sheffield; Sarah Spencer —germana de Diana Spencer, la seva primera dona— o Camilla Shand, que acabaria sent la seva segona cònjuge. Tot i això, l'any 1974, juntament amb el seu oncle avi Louis Mountbatten, van començar a escriure a Lady Brabourne, mare d'Amanda Knatchbull —qui alhora era la neta de l'oncle avi de Carles—, per manifestar l'interès de l'hereu a la corona britànica a casar-se amb Knatchbull. Ella, aleshores, només tenia 17 anys, de manera que es va acordar deixar passar uns anys. De fet, es va arribar a programar una gira conjunta d'ambdós a Índia el 1980, però l'assassinat de Louis Mountbatten, l'àvia paterna i el germà menor d'Amanda Knatchbull va fer que Amanda acabés rebutjant unir-se a la família reial britànica.
El 1981, el príncep Carles de Gal·les anunciava el seu compromís amb Lady Diana Frances Spencer, amb qui es va casar el 29 de juliol del mateix any a la Catedral de Sant Pau. D'aquesta manera, Lady Di es convertí en princesa de Gal·les i amb ella va tenir dos fills, Guillem de Cambridge —següent a la línia successòria, després de Carles de Gal·les— i Enric de Sussex. Aviat, però, es va veure que era un matrimoni amb una convivència molt difícil i que el príncep Carles havia estat infidel a Diana, ja que havia reprès la seva relació amb Camilla Parker Bowles. Passarà a la història la conversa que es va filtrar amb Camilla on es parlava de tàmpax. Aquesta controvèrsia va enfurismar Lady Di, que la va portar a dir públicament que "els matrimonis no poden ser de tres".
La intermediació dels reis d'Anglaterra
Tot i que Elisabet II i Felip d'Edimburg van intentar intermediar per resoldre els problemes entre Carles i Diana, el cert és que va resultar impossible i l'any 1992, el primer ministre John Mayor va anunciar la separació dels prínceps de Gal·les. Tres anys més tard, la històrica entrevista de Lady Di a la BBC va evidenciar la tortuositat de la relació i va deixar molt erosionada la figura del príncep Carles. El divorci oficial es va produir el 1996 i, un any més tard, moria Diana Spencer en un accident de trànsit a París —val a dir que, des d'aquell dia, s'han plantejat moltes teories sobre el que va passar—. A finals de la dècada de 1990, la relació entre el príncep Carles i Camilla estava plenament consolidada i exposada públicament, però no van contraure matrimoni fins al 2005.
En els últims anys, i molt especialment en el darrer lustre, els actes del príncep Carles s'han multiplicat, donat que l'estat de salut d'Elisabet II impedia la seva assistència en alguns d'aquests esdeveniments. Ell va ser el primer membre de la família reial en contagiar-se de coronavirus, una malaltia que va patir el març de 2020. Ara, està cridat a ser el successor de la corona britànica i serà la persona en esdevenir rei amb l'edat més avançada. El rècord el tenia Guillem IV, que va accedir al tron amb 64 anys. Es preveu que mantingui el seu nom i sigui el monarca Carles III d'Anglaterra. El seu gabinet de premsa va desmentir fa anys un rumor que apuntava que utilitzaria el nom del seu avi, Jordi.