El bloc conservador guanyador de les eleccions alemanyes, format per la Unió Cristianodemòcrata (CDU) del candidat a la cancelleria, Friedrich Merz, i la Unió Socialcristiana (CSU), ha anunciat aquest dissabte un acord en temes clau amb els socialdemòcrates (SPD). Aquest principi d’acord obre la porta a l'inici de converses formals la setmana que ve per a la formació d'un govern de coalició. Merz ha declarat que disposa d'“un document conjunt que constitueix la base de les negociacions de coalició que començaran, si escau, la setmana que ve". Els quatre pilars que han conduït a l’entesa entre ambdues formacions han sigut l’enduriment de la política migratòria, les finances, el mercat laboral i l'economia.
Després de diversos dies de converses inicials per valorar la possibilitat de formar una “gran coalició”, Merz; el líder de la CSU i ministre principal de Baviera, Markus Soeder; i els copresidents de l'SPD, Lars Klingbeil i Saskia Esken; han ofert una roda de premsa per anunciar el tret de sortida de la nova fase de les negociacions, en què es mantindran diàlegs formals de coalició. Els tres partits involucrats en les negociacions aglutinen 329 escons dels 630 que conformen el Bundestag, el parlament alemany, per sobre de la majoria necessària de 316 seients. Merz ha manifestat en reiterades ocasions el seu desig de formar un nou govern abans de Setmana Santa, que enguany cau a la segona meitat d'abril.
Durant la conferència de premsa, els protagonistes han destacat la “cordialitat” que ha caracteritzat els set dies de converses preliminars en destacar, per exemple, el consens assolit en qüestions fonamentals com el desenvolupament del fons especial per a infraestructures, clau per desbloquejar les converses. Tot i això, el pilar de les negociacions ha sigut el tema de la immigració. Merz ha destacat que si s’arriba a un acord de coalició, Alemanya emprendrà un canvi radical en la política migratòria, amb l'ampliació dels controls fronterers i l'acceleració dels processos de repatriació.
Pel que fa a l’economia, el principi d’acord assolit aquest dissabte inclou mesures com la implementació d’un salari mínim de 15 euros l’hora i l’augment de les pensions, a més d’una llei de negociació col·lectiva i una reforma de l'impost sobre la renda. El socialdemòcrata Lars Klingbeil ha avisat que la fase que s’inicia ara serà més difícil: "Encara no hem arribat al final", ha asseverat. En la mateixa línia, Soeder ha destacat la complexitat d’aquest tipus de converses, però s’ha mostrat més optimista: "Avui no hi ha ni guanyadors ni perdedors. Em fa la sensació que ens hem trobat amb nous socis".
El cordó sanitari resisteix
El segon partit més votat a les eleccions federals del febrer, Alternativa per a Alemanya (AfD), ha quedat exclòs d’aquestes converses a causa del cordó sanitari que la resta de formacions polítiques manté de manera fèrria contra l’extrema dreta. Tot i el seu creixement electoral, cap dels principals partits alemanys considera AfD un soci polític legítim, en part per les seves polítiques antiimmigració radicals i els seus vincles amb sectors neonazis. Aquesta exclusió forma part d’una tradició política alemanya que, des del final de la Segona Guerra Mundial, ha buscat frenar la influència de formacions d’ultradreta al govern, un principi que, fins ara, s’ha mantingut inalterable.