Si han estat dos míssils russos el que han caigut sobre un municipi polonès aquest dimarts i ha matat a dues persones, seria la primera vegada que una arma russa cau en territori de l'OTAN. Això, podria significar un abans i un després del conflicte a Ucraïna. I un abans i un després, també, de les relacions internacionals que hi ha hagut fins ara. 

🔴 Guerra Ucraïna - Rússia, DIRECTE | Última Hora de Polònia 
 

Els EUA i l'URSS van passar cada any de la guerra freda sense cometre aquest tipus d'error. Malgrat tot, els temps canvien i les intencions també. En aquell moment, tant Washington com Moscou eren molt conscients dels riscos que hi havia si passaven coses d'aquestes. Començar una guerra per un error o un accident no estava o no entrava entre els mandataris d'aleshores. Ara, però, les intencions del president rus, Vladímir Putin, podrien ser del tot imprevistes. I és que fa temps que analistes i experts del Kremlin i de Putin no acaben de saber trobar explicacions al seu comportament. La majoria, fins i tot, s'atreveixen a especular que la Rússia d'ara és molt menys previsible. Un fet que fa pujar el nivell de preocupació. 

Quan Putin va intervenir en la guerra de Síria, va provocar també que un avió de combat rus fos abatut per un de turc, tot just a la frontera entre Turquia i Síria, el novembre del 2015. L'incident, però, va ser contingut. Alguns experts, que menciona un article del The Guardian, hi veuen cert paral·lelisme i creuen que també podria ser contingut l'incident d'aquest dimarts. 

S'investiga la procedència dels míssils caiguts a Polònia

Polònia està vivint unes últimes hores de nervis i neguits. De moment, el govern està investigant encara la procedència dels míssils que han caigut dins les seves fronteres. Per ara, Rússia ha negat que fossin seus. L'oficina del president Andrzej Duda ha posat de manifest l'opció de demanar l'aplicació de l'article 4 de l'OTAN. Una petició que hauria anat perdent força ja aquest dimecres. Aquest article permet a qualsevol membre sol·licitar consultes urgents del consell "quan a judici de qualsevol d'ells, s'amenaci la integritat territorial, la independència política o la seguretat d'alguna de les parts". 

De moment, se sap que Duda ha parlat amb el president dels EUA, Joe Biden, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. No n'han transcendit, per ara, els detalls d'aquestes converses ni se sap cap a on es dirigirà l'acció a partir d'ara. Cal dir que l'article 5, encara no s'ha mencionat. Aquest estableix que un atac armat a un membre, és un atac a tots els membres. I aquest seria el mecanisme més probable d'escalada a una guerra entre l'OTAN i Rússia. 

Quines probabilitats hi ha de guerra entre l'OTAN i Rússia?

D'aquesta manera, la pregunta és més que obvia. Les probabilitats d'un xoc entre l'OTAN i Rússia podrien haver augmentat en les darreres hores a conseqüència d'aquestes explosions en un territori de l'OTAN. Val a dir, però, que l'article 5 no el pot invocar un sol estat, és a dir, hi ha d'haver consens. I l'única vegada que s'ha invocat, va ser pels atemptats de l'11 de setembre, i va implicar que patrulles aèries dels diferents països sobrevolessin els EUA, recorda el The Guardian. 

Fins ara, el consens que hi ha hagut és que l'escalada russa conduiria a un augment del subministrament d'armes a Ucraïna, i això podria traduir-se com una participació directa de l'OTAN en el conflicte. En aquest sentit, també caldria veure la reacció del Kremlin a la postura més marcada dels països que formen part de l'Aliança. 

Encara que s'aconsegueixi contenir l'incident, els riscs d'escalada són reals, destaca el mateix article del diari britànic. Sobretot, perquè les errades podrien ser freqüents. Ja fa temps que és sabut que Kíiv busca intentar involucrar l'OTAN a la lluita del seu país per restaurar la sobirania i la seguretat. En aquest context, Stoltenberg sempre ha insistit que l'OTAN no intervindria en el conflicte. 

Joe Biden rebaixa la tensió: és "poc probable" que sigui disparat des de Rússia

En un context de tensió i d'escalada ràpida, les accions són clau. Encara es desconeix la procedència real dels míssils que han caigut a Polònia. De moment, s'especula que podrien ser russos, però també que podrien ser antimíssils ucraïnesos per destruir foc enemic. Des de Bali, on se celebra la cimera del G20, el president dels EUA s'ha afanyat a dir que és "poc probable" que siguin disparats des de Rússia. "Hi ha informació preliminar que refuta això. No vull dir això fins que ho investiguem completament. Però és poc probable per la seva trajectòria que hagi estat disparada des de Rússia". Tot i això, Biden ha insistit també que "ja es veurà". Rebaixant tensió, malgrat deixar les portes obertes a qualsevol situació. 

Biden veu "poc probable" que els míssils vinguessin de Rússia i indica que podrien procedir d'Ucraïna

 

Els països bàltics van demanar l'aplicació de l'article 4 de l'OTAN al febrer

La possible aplicació de l'article 4 del tractat fundacional de l'OTAN no és la primera vegada que es posa sobre la taula. Quan va començar el conflicte, els països bàltics ja van demanar-ne l'aplicació per tal de protegir-se. Els governs d'Estònia, Letònia i Lituana, tres països bàltics que van formar part de l'antiga Unió Soviètica fins al 1991, i Eslovàquia van demanar el mateix 24 de febrer, el dia que va començar la guerra a Ucraïna, l'aplicació d'aquest article. 

Des d'aleshores, el missatge sempre ha estat el mateix i la intenció clara. L'OTAN "no intervindrà" directament a Ucraïna, però actuarà amb un paper “dissuasiu” en països veïns socis de la coalició. "L'OTAN no intervindrà ni actuarà a Ucraïna". Unes afirmacions que s'han anat repetint. Caldrà veure com evolucionen els diferents esdeveniments per comprovar si continua com fins ara o hi ha canvis. 

 

Imatge principal: president rus, Vladímir Putin, en una conferència a Moscou / Efe