La guerra de Rússia a Ucraïna ha comportat molts problemes per a la societat russa. També per al president rus, Vladímir Putin, que ha evitat comparèixer per donar els mals resultats dels combats o les posicions perdudes a Ucraïna. El país també ha estat colpejat per les sancions internacionals i les posicions enfrontades entre 'dos mons'. Aquests, però, no són els únics problemes als quals s'enfronta Rússia. Els russos fa molt temps que estan preocupats per una altra qüestió i és tot just la desaparició dels pobles que van definir la vida russa durant la major part de la història. Ara s'enfronten a una nova amenaça: la desaparició de les ciutats petites i mitjanes que han desenvolupat un paper vital en la creació dels russos moderns. Així ho definia el governador de la província d'Ivànovo, Stanislav Voskresenski.

En aquest sentit, Voskresenski diu que les ciutats petites de Rússia que van ajudar a adquirir hàbits d'adaptació a la vida que les megalòpolis no podien donar. I això fa que el moviment sigui de les aldees a les grans ciutats. Un fet que provoca que les ciutats mitjanes o petites es quedin buides. Durant la major part de la història russa, les ciutats més petites del país, eren ciutats importants. Ara, però, destaca el governador, la gent les està deixant en massa i els pobles no poden compensar la pèrdua, sinó que contribueixen a ella els diferents ciutadans trien entre Moscou i Sant Petersburg, en comptes d'optar per les ciutats regionals que tenen més a prop. 

Ell mateix intenta ressaltar el valor d'aquestes ciutats. Són especials perquè tenen els avantatges d'una vida urbana culta, sense la dependència total de la tecnosfera. Per tant, van ajudar al seu dia a promoure i mantenir el caràcter nacional rus i els valors de la ciutadania. Voskresenski admet, malgrat tot, que a les ciutats petites hi ha més conservadorisme. Amb aquesta fuga a les ciutats grans, les ciutats petites russes estan morint. "No sorprèn que amb el col·lapse del sistema soviètic, moltes fàbriques s'hagin negat a donar suport a la infraestructura que van crear i hagin transferit aquesta responsabilitat a l'estat" i que l'estat que enfronta cada cop més desafiaments no hagi pres el relleu, destaca el mateix governador al portal Window to Eurasia.

D'aquesta manera, constata que, com a resultat, la vida a les ciutats petites és molt més difícil ara que fa un segle. El problema que ressalta Voskresenski és que els joves no veuen perspectives en aquestes ciutats i decideixen marxar. I evidentment, no ho fan a les ciutats regionals, sinó que el seu objectiu és arribar a Moscou i Sant Petersburg. 

Què hauria de passar per 'salvar' les ciutats russes?

Rússia és un país de dimensions descomunals. Per tant, no és comparable a les ciutats europees. Rússia té 17,1 milions de quilòmetres quadrats. Les seves ciutats petites o mitjanes acostumen a estar lluny de les capitals. Si es vol salvar el país, les ciutats més petites cal que reorientin els recursos a través de canvis en política fiscal i promocionant que la gent vulgui viure en elles. 

Voskresenski té la clau. “Les ciutats petites podrien convertir-se en centres d'atracció per a aquells compatriotes que tornen al país” i servir per integrar-los als valors tradicionals de la vida russa. Així, destaca al mateix portal que tothom s'ha d'adonar que la bona vida no s'acaba a la carretera de circumval·lació de Moscou. De moment, el camí sembla més aviat llarg, perquè el focus d'atenció a Rússia no està posat en salvar les ciutats o millorar les comunicacions i la infraestructura d'aquestes ciutats.  

La construcció de noves ciutats?

Abans de començar la guerra a Ucraïna, hi havia una idea molt arrelada de construir noves ciutats. De fet, aquesta era la fixació del ministre de Defensa, Serguei Xoigú. La intenció era construir-les a Sibèria i també al llarg dels corredors de transport i grups industrials, tal com destacava el portal iddle. La idea ha anat guanyant força amb el pas del temps, tot i que el suport del govern era ja aleshores força tímid. Ara, en ple conflicte amb Ucraïna la idea sembla haver-se perdut totalment.

Els esforços per apostar i invertir en les ciutats existents són lents. Segons dades recents de Rosstat, més del 74% de la seva població viu a pobles o ciutats. 73 milions de persones, aproximadament la meitat de la població, viuen a quaranta grans aglomeracions urbanes. I s'espera, tal com assenyalava el governador, que les xifres continuïn augmentant. Un fet que genera encara més neguit i preocupació pel futur de les ciutats. 

Caldrà veure, però, si l'aïllament derivat de la guerra d'Ucraïna, es tradueix en mirar-se més i potenciar la indústria del país, precisament distribuïda i ubicada en aquestes ciutats mitjanes

 

Imatge principal: el president rus, Vladímir Putin, en una visita a Sant Petersburg / Efe