Amb l'amnistia i l'autodeterminació com a protagonistes de la negociació dels partits independentistes per una possible investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, i també amb el focus posat sobre la Unió Europea davant la possibilitat que el català esdevingui idioma oficial, aquest dimarts s'ha presentat a Estrasburg la proposta per regular el dret a l'autodeterminació. Els encarregats de donar-ne els detalls des del Parlament Europeu han estat els membres del Self Determination Caucus, un grup de diferents partits polítics que defensen aquest dret arreu d'Europa, entre els quals hi ha Jordi Solé, diputat per Esquerra Republicana i membre dels Verds, Izaskun Bilbao, del Partit Nacionalista Basc que pertany al grup Renew, i François Alfonsi, independentista cors de Femu a Corsica.
En aquesta roda de premsa també hi han participat Elisenda Casanas i Xelai Nikolas, dos dels experts que han redactat la proposta, que han aclarit que aquesta és senzilla d'aplicar i s'ha elaborat de manera curosa per evitar interferir en la sobirania dels estats membres. A més, en cas de ser aprovada, fet que es preveu complicat, no suposaria haver de modificar els tractats de la Unió, un dels punts que podria generar més preocupació i controvèrsia, motiu pel qual hi han incidit en diferents ocasions els experts durant la roda de premsa. Per la seva part, el republicà Jordi Solé també ha subratllat que aquests processos d'autodeterminació no són només una qüestió interna dels estats membres, com sovint s'ha plantejat, sinó que van més enllà i tenen també una dimensió europea: "Aquests processos tenen lloc dins la Unió Europea i el resultat pot implicar un canvi en la seva configuració", ha justificat.
El paper de la UE: marc democràtic, mediació i garantir drets i llibertats
Davant aquesta situació, el Self Determination Caucus recull en la seva proposta diferents elements per regular el dret a l'autodeterminació. El primer afecta directament la Unió, que hauria de preveure un "marc democràtic que garanteixi que durant els processos es respectin els seus valors i principis", des del respecte a l'estat de dret a la prohibició de l'abús de poder. En la mateixa línia, també s'han de garantir els drets i llibertats, així com el principi de no-discriminació i comprovar al mateix temps la legitimitat de la reclamació de l'autodeterminació, en el que aquest grup ha batejat com a "legitimacy check" en totes les fases.
Aquesta proposta també exigeix que la Unió Europea proporcioni seguretat jurídica tant en el cas que la ciutadania esculli la seva independència com si tria seguir formant part d'aquest organisme, a qui li demanen que actuï com a mediador en el cas que no tots els principis es respectin i no hi hagi acord. "Demanem certesa legal tant si es decideix la secessió com quedar-se a la UE", ha resumit Solé.
Una proposta davant la incertesa
Elisenda Casanas, una de les expertes rere la proposta, ha assenyalat, com l'eurodiputat, la dimensió europea d'un procés d'autodeterminació, que s'accentua quan una regió vol separar-se de l'Estat però continuar formant part de la Unió Europea. En aquest sentit, ha subratllat que, a hores d'ara, no hi ha cap legislació clara en aquest sentit, fet que genera una situació "de risc" per als ciutadans. La seva proposta dona resposta així, segons ella mateixa, al panorama incert, alhora que normalitza un procés democràtic com hauria de ser el de l'autodeterminació.