La ciutadania de Croàcia ha reelegit el populista Zoran Milanovic com a president en les eleccions celebrades aquest diumenge al país. La comissió electoral ha informat que, amb el recompte del 45% de les paperetes, el mandatari acusat de ser prorús es mantindrà al càrrec que ocupa des del 2020. La victòria del Partit Socialdemòcrata (SDP) amb el 72,5% dels vots és la més rotunda aconseguida en unes eleccions presidencials d’ençà que Croàcia es va independitzar de Iugoslàvia el 1991. El rival de Milanovic, Dragan Primorac, només ha assolit el 27,4% dels avals.
En cas de confirmar-se la participació del 34%, seria la primera vegada que menys de la meitat dels croats en edat de votar han participat en els comicis. En la primera volta de les eleccions, celebrada el 29 de desembre, Milanovic va quedar-se a tan sols un 1% dels vots d’evitar-ne la segona. En aquella jornada van quedar eliminats set candidats, deixant la disputa de la segona volta entre Milanovic i Primorac, que s’ha presentat amb el suport de'Unió Democràtica Croata (HDZ), la formació del primer ministre Andrej Plenkovic. Primorac va obtenir un 19,6% dels vots, suficient per ser presidenciable en els comicis d’aquest diumenge, però el resultat va ser considerat modest per a un candidat recolzat pel partit al poder que, a més, té el nombre més gran de militants al país.
Zoran Milanovic, de 58 anys, ha criticat en més d’una ocasió el suport militar de la Unió Europea i els Estats Units a Ucraïna en la guerra contra Rússia. A més, el mandatari ha insistit en el fet que Croàcia s'ha de mantenir al marge dels conflictes internacionals, malgrat que és membre de l'OTAN i la UE. Aquest diumenge, el prorús ha tornat a criticar Brussel·les per ser una "no democràtica en molts sentits". Milanovic ha assegurat que “aquesta no és l'Europa moderna on vull viure i treballar” i ha afegit que treballarà “per canviar-la tant com pugui com a president d'una petita nació".
El caràcter populista i combatiu de Milanovic l’ha portat a ser comparat amb el president electe dels EUA, Donald Trump. També per la comunicació agressiva que ha dut a terme contra els seus rivals durant la campanya electoral. En aquest sentit, el mandatari ha sigut un crític ferotge del primer ministre Plenkovic. Tots dos han mantingut enfrontaments molt bel·ligerants durant els últims quatre anys. El populista ha acusat a HDZ de corrupció sistèmica, mentre que Plenkovic l’ha qualificat de "prorús" i l'acusa de suposar una amenaça per a la posició internacional de Croàcia.