Ni el coronavirus ni la recentment imposada llei de seguretat nacional no han aconseguit acovardir els manifestants hongkonguesos, que van tornar als carrers aquest diumenge per protestar contra l'ajornament de les eleccions legislatives, posposades sota el pretext de la pandèmia.

No obstant això, lluny queden les multitudinàries marxes de l'any passat: les imatges difoses per la premsa hongkonguesa mostren grups de diversos centenars de persones als carrers del centre de la ciutat semiautònoma, així com desenes d'armilles groc intens, el distintiu dels membres de la premsa.

Però el color que ho va eclipsar tot va ser el verd de l'uniforme de la Policia, que va desplegar a diversos milers d'efectius a tota la ciutat en un intent per contenir una manifestació que no estava autoritzada.

De fet, la protesta va acabar amb almenys 289 detinguts, alguns dels quals van sortir de les comissaries a la matinada local d'avui (hora GMT +8).

Arrestats per assemblea il·legal

Segons el cos policial, 270 dels arrestats ho van ser per assemblea il·legal, mentre que una dona va ser detinguda per una suposada violació de la controvertida llei de seguretat nacional per cantar consignes independentistes.

D'altres van ser multats per violar la prohibició de les reunions de més de dues persones, imperant en aquests moments com a mesura preventiva contra la propagació del coronavirus SARS-CoV-2, que ha deixat almenys 96 morts a Hong Kong entre els 4.878 casos diagnosticats fins ahir.

La policia redueix una nena de 12 anys

Durant les hores que va durar la protesta, també es van produir enfrontaments entre policies i manifestants violents, els quals - segons la versió policial - "van llançar objectes pesats" als agents.

En resposta a uns actes que el cos policial va considerar "il·legals i egoistes", els efectius van disparar pilotes de gas pebre, així com esprai pebre, aquest últim un recurs habitual dels policies de paisà infiltrats entre els manifestants.

Entre les persones que van acabar al terra amb diversos policies a sobre va destacar una nena de 12 anys que - va explicar a la premsa hongkonguesa- havia sortit de casa a comprar material escolar.

Un vídeo difós per internet dona compte de com diversos agents interroguen la menor, que es posa a córrer abans de ser interceptada i reduïda brutalment.

Segons els agents, la noia "es va posar a córrer de sobte de manera sospitosa", per la qual cosa la Policia la va reduir "utilitzant la mínima força necessària".

Indignació per l'ajornament electoral

"Volem demostrar al Govern que no tenim por de la llei de seguretat nacional. Volem llibertat, així que és igual com intentin impedir-ho, la qual cosa continuarem plantant cara," va assegurar una venedora anomenada Chan, citada per la radiotelevisió hongkonguesa RTHK.

Una altra dona, de 63 anys i anomenada Yim, va agregar: "Per què no permeten votar? Deixes que la gent se sotmeti a anàlisis massives de coronavirus, però no que la gent participi en unes eleccions?"

La senyora, citada pel rotatiu local South China Morning Post, va considerar incongruent que es permetés la campanya massiva de tests iniciada la setmana passada en Hong Kong i s'ajornessin els comicis amb l'excusa de la pandèmia.

La protesta es va convocar a través d'aplicacions mòbils de missatgeria i de manera anònima per a aquest diumenge, quan estava prevista la crida a les urnes a Hong Kong per a l'elecció dels membres del Consell Legislatiu.

Són aquests els comicis més importants a l'excolònia britànica (ja que el cap del Govern no és elegit per sufragi directe), però van ser ajornats durant un any el passat 3 d'agost.

Aquell dia, la cap del Govern hongkonguès, Carrie Lam, va anunciar l'ajornament de les legislatives pel "risc sanitari extrem" que suposava la tercera onada de contagis de la COVID-19, actualment sota control, jutjant per les xifres oficials.

Motivacions polítiques?

Lam va negar llavors les denúncies de l'oposició prodemocràtica que aquest ajornament es degués a motius polítics: l'oposició va escombrar en les eleccions consellers de districte del mes de novembre passat i, després de la imposició per part de Pequín de l'esmentada llei de seguretat, l'antipatia pel Govern (pro-Pequín) va augmentar.

Entre les raons esgrimides per ajornar els comicis va citar el risc de contagi a causa de l'aglomeració de votants i treballadors als col·legis electorals o la impossibilitat per als hongkonguesos residents a l'estranger de tornar per votar a causa de l'obligació de guardar dues setmanes de quarantena la seva arribada.

La posposició dels comicis va ser l'últim capítol de la convulsió política que sacseja Hong Kong des de mitjans de 2019.

El passat 30 de juny, Pequín va imposar a la ciutat una polèmica llei de seguretat nacional que sanciona amb penes de fins i tot cadena perpètua actes com la secessió o la confabulació amb forces estrangeres, la qual cosa va provocar temors entre molts hongkonguesos i una reacció condemnatòria de part de la comunitat internacional.