Molt mobilitzat l'electorat francès en aquests comicis decisius. La taxa de participació en la segona volta de les eleccions legislatives a França ha estat del 59,71% a les 17 hores, segons les dades oficials publicades aquest diumenge pel Ministeri de l’Interior francès. La xifra suposa un augment de més de 21 punts pel que fa als darrers comicis, el 2022, quan va ser del 38,11%; i tot un rècord respecte a les eleccions dels últims 20 anys, en què la participació a aquesta hora no superava el 50%. Tanmateix, és similar a la de la primera volta, celebrada el passat 30 de juny, quan a la mateixa hora havien votat el 59,4% dels electors. Aquesta segona dada de participació, doncs, confirma la tendència anunciada al migdia, quan un 26,63% dels francesos havia assistit a les urnes, la xifra més alta des de 1981, quan va guanyar l'esquerra. Els col·legis tancaran a les 18 hores a gran part del país, excepte a les grans ciutats, on les votacions s'allarguen fins a les 20 hores.
Els francesos acudeixen massivament a les urnes en uns comicis marcats per la polarització derivada de la possibilitat que el lepenisme aconsegueixi formar govern. Alguns dels principals actors polítics del país ja han dipositat la seva papereta. Ho ha fet el primer ministre, el macronista Gabriel Attal, que podria acabar perdent el càrrec si el Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen, el candidat del qual és el jove Jordan Bardella, aconsegueix una majoria absoluta que es presenta complicada, donada la mobilització que desperta aquesta possibilitat entre els seus contraris. També ha votat el líder de la formació conservadora Els Republicans, Éric Ciotti, i l'expresident François Hollande, membre del Partit Socialista i que es presenta als comicis per ser diputat sota l'aliança d'esquerra Nou Front Popular.
Aquestes són unes eleccions decisives a França, país que escull la composició de l'Assemblea Nacional, el seu parlament, i s'enfronta a la possibilitat de tenir un govern d'extrema dreta, amb un lepenisme 3.0 que fa temps que està en auge a tots els comicis i que en la primera volta va liderar amb un 33% del vot. S'enfronta a un macronisme (centredreta) en hores baixes (20% del vot a la primera volta) i el que ara sembla el seu principal rival: el Nou Front Popular, una coalició de totes les esquerres, des dels socialistes més moderats fins a comunistes i els 'insubmisos' de Jean-Luc Mélenchon, que presenta un programa transformador consensuat i que va quedar en segona posició a la primera volta amb el 28% dels vots. Cal recordar que aquestes no són eleccions presidencials, sinó legislatives, de manera que el president Emmanuel Macron seguirà en el càrrec fins al 2027 —si no les avança, com va fer amb les legislatives per la desfeta que va patir a les europees del juny.