El president rus, Vladímir Putin, ha anunciat aquest diumenge, enmig de la guerra d'Ucraïna, una nova i ambiciosa doctrina naval que situa als EUA com a l'amenaça més gran per al Kremlin i busca que Rússia sigui una gran potència marítima amb les línies vermelles a l'Àrtic i les mars Negra i Bàltica. "Els interessos nacionals de Rússia com a gran potència marítima s'estenen a tots els oceans i a la mar Càspia", assenyala el document que ha signat Putin en la Fortalesa de Pere i Pau de Sant Petersburg en motiu del Dia de l'Armada. Com ja va passar el 2015, després de la deterioració de les relacions amb Occident provocat per l'annexió de la península de Crimea el 2014, Putin ha aprovat per decret una nova doctrina naval que té en compte els dramàtics canvis geopolítics causats per la invasió russa a Ucraïna.
Aquesta nova doctrina assegura que Rússia no accepta, ni acceptarà, ingerències en els seus assumptes a l'Àrtic, el Caspi o la mar d'Okhotsk (Pacífic) així com als mars Negre i Azov, arrabassat a Ucraïna, el Bàltic, les illes Kurils, la sobirania de les quals reclama el Japó, el Mediterrani oriental i els estrets que porten a Àsia i Àfrica. "Hem marcat obertament les fronteres i zones dels interessos nacionals de Rússia, tant les econòmiques com les estratègiques que són vitals. Garantirem la seva defensa de manera ferma i per tots els mitjans", assegura el document.
Amb l'estàtua eqüestre de Pere el Gran a la seva esquena, que va ser el tsar que va convertir fa 300 anys a Rússia en un imperi amb una poderosa armada amb sortida al Bàltic, Putin ha exposat les seves ambicions de grandesa just quan Occident l'ha condemnat a l'aïllament amb les seves sancions. Per a evitar aquest ostracisme, Moscou ha anunciat els seus plans per crear un seguit de bases navals i centres de proveïment des del Mediterrani oriental fins a la regió d'Àsia-Pacífic, l'oceà Índic i el Golf Pèrsic, un fet que anirà acompanyat de la construcció de diversos portaavions.
Pel que fa al mediterrani, a més de garantir la seva presència permanent en el port de Tarṭūs, a Síria, Moscou vol obrir centres de manteniment naval "en territori d'altres països de la regió", inclòs Àfrica i Orient Mitjà. En concret, la doctrina destaca l'interès a incrementar la cooperació militar-naval amb l'Índia, l'Iran, l'Aràbia Saudita i l'Iraq. I és que Rússia intenta des de fa anys trobar alternatives estratègiques als seus tradicionals socis europeus. Cal recordar també que l'Armada russa, que va abandonar el 2001 la seva base a Cuba i el 2004 la de Vietnam, va reprendre el 2008 les patrulles per tot el món, inclòs les zones de responsabilitat de l'OTAN.
Els Estats Units, la gran amenaça
Amb la nova doctrina se situa que tant en terra com al mar, els Estats Units són la principal "amenaça" per a la seguretat nacional russa a causa de la seva aspiració de "dominar" els oceans, la qual cosa inclou aconseguir l'"hegemonia incontestable" de la seva Armada i restringir l'accés als recursos i les comunicacions oceàniques. També són un desafiament l'acostament de la infraestructura de l'OTAN a les fronteres russes, l'increment de les maniobres navals occidentals i les pretensions territorials d'illes i zones costaneres russes.
En particular, el Kremlin acusa Occident d'intentar "afeblir" el seu control de la Ruta Àrtica, que Putin proposa com a alternativa al canal de Suez, a través de la militarització de la regió, del que altres països també acusen Moscou. Per tot això, Rússia també buscarà accelerar i diversificar les seves activitats en aigües àrtiques des dels arxipèlags de Nova Terra, Francisco José i Svalbard (de sobirania noruega) i a l'illa de Wrangel. Una de les prioritats russes és convertir-se en un dels líders en exploració i explotació dels recursos del territori àrtic, especialment de la plataforma continental russa, al que aspiren altres països com els Estats Units, el Canadà, Noruega o Dinamarca.
Aparició de l'armament hipersònic
Putin, que ja va anunciar en 2018 un programa de rearmament sense precedents amb armament hipersònic, ha assegurat que "en els pròxims mesos" l'Armada rebrà els nous míssils de creuer hipersònics "Tsirkon", dels quals ha destacat que "no tenen anàlegs al món", ja que la seva capacitat és pràcticament il·limitada. La fragata "Almirall Korsakov" ha estat l'escollida per portar aquest nou armament i el seu destí es determinarà depenent de la seguretat de Rússia,segons ha explicat Putin. La doctrina al·ludeix al fet que Rússia aposta per instruments diplomàtics i econòmics per a solucionar contenciosos, però que pot recórrer a la força "en cas de necessitat", encara que sempre respectant la legislació russa i el dret internacional.
Una altra de les prioritats és reforçar el potencial de la Flota del mar Negre i enfortir la infraestructura militar la península de Crimea, on el diumenge va ser cancel·lada la parada naval a causa del suposat atac contra la caserna de l'Armada a Sebastòpol amb un dron ucraïnès. En un futur l'Armada russa també vol garantir l'accés ininterromput a l'enclavament bàltic de Kaliningrad, molt dependent ara del trànsit terrestre de mercaderies pels països bàltics. "La clau és la capacitat de l'Armada russa. És capaç de respondre com un llamp a tots aquells que decideixin amenaçar la nostra sobirania i llibertat", ha reblat Putin.