El president rus, Vladímir Putin, assumeix dimarts el cinquè mandat al capdavant del Kremlin amb l'assignatura pendent de guanyar la guerra a Ucraïna, reprimir qualsevol indici de descontentament popular i resistir les pressions de l'OTAN i Occident. La controvertida reforma constitucional del 2020 va permetre Putin, de 71 anys, eliminar l'obstacle legal que li impedia seguir al Kremlin fins al 2030.
En aquest sentit, cal recordar que Putin està al poder des de l'any 2000, quan va guanyar les eleccions presidencials del 17 de març passat amb més del 87% dels vots, resultat sense precedents condemnat per les cancelleries occidentals, un mes després de la mort a presó del líder opositor, Aleksei Navalni. Sigui com sigui, el principal problema del Kremlin continua sense resoldre's. Tot plegat, des de la salut de l'economia nacional fins al repartiment dels recursos de l'estat, depèn de la sort de la contesa.
La victòria a la campanya militar a Ucraïna està lluny de fer-se realitat, encara que l'ofensiva russa d'octubre ha permès a Moscou conquerir diversos bastions al Donbàs i a la regió nord-oriental de Khàrkiv. Pel que fa a unes possibles negociacions de pau amb Kíiv, ara per ara sembla una cosa impossible. Si el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, va descartar per decret seure a la mateixa taula que Putin. I ara, s'afegeix el fet que Moscou l'ha declarat en la recerca i captura. A més, el Kremlin ha repetit que a partir del 20 de maig, moment que espira l'actual mandat de Zelenski, el líder ucraïnès no tindrà legitimitat.
Putin vol provar armes nuclears "aviat"
La millor demostració que la reelecció de Putin únicament ha exacerbat les tensions amb Occident és l'ordre de Putin que l'exèrcit faci "aviat" maniobres amb armes nuclears tàctiques. El Kremlin ha explicat que les maniobres són la resposta a les declaracions amenaçadores, entre d'altres, del president francès, Emmanuel Macron, que va tornar a insistir a The Economist que no descarta l'enviament de tropes de l'OTAN a territori ucraïnès.
"Ells van parlar sobre la disposició i fins i tot intenció d'enviar contingents militars a Ucraïna, és a dir, posar els soldats de l'OTAN davant dels militars russos. Aquesta és una nova espiral d'escalada de la tensió. No té precedents i exigeix una especial atenció i mesures especials", ha dit Dmitri Peskov, portaveu presidencial, en roda de premsa.
A això cal sumar la crida a consultes per part d'Alemanya del seu ambaixador a Moscou i la citació dels ambaixadors francès i britànic, en aquest darrer cas després de les afirmacions del seu ministre d'Exteriors, David Cameron, sobre el dret de Kíiv a atacar objectius en territori rus amb armament occidental.