Han passat dos anys i mig des que Rússia va envair Ucraïna el 24 de febrer del 2022, les baixes continuen pujant en un bàndol i l’altre, i l’ofensiva que l’exèrcit rus va començar el passat 10 de maig sobre Khàrkiv, la segona ciutat més important d’Ucraïna, sembla haver situat el bàndol dels invasors en una situació d'avantatge, en un moment de màxima debilitat de l’exèrcit ucraïnès, però Vladímir Putin ara es mostra obert a negociar un acord de pau i aturar la guerra si Ucraïna i la resta del món reconeixen les fronteres actuals. Això implica reconèixer la sobirania russa sobre les regions ucraïneses de Donetsk, Kherson, Luhansk i Zaporíjia, incorporades a Rússia en una sèrie de referèndums declarats com a il·legals per Ucraïna i els seus aliats. Així ho va apuntar aquest divendres Dmitri Peskov, portaveu de la Presidència de Rússia: "El president ha dit repetidament que està disposat a negociar, però només al voltant dels objectius que estem complint ara mateix amb la nostra operació especial", va assegurar Peskov, utilitzant l’eufemisme emprat pel Kremlin per descriure la invasió d'Ucraïna. El portaveu va explicar que els objectius esmentats obeeixen a una "realitat" marcada per la Constitució russa, que inclou ara "quatre nous territoris", en referència a les regions esmentades.
El govern de Kíiv desconfia
Hores abans que Peskov confirmés les intencions de Putin, quatre persones properes al president rus van filtrar a l’agència Reuters que el president rus estaria disposat a posar fi a la guerra sota aquestes condicions, que serien irrenunciables. Les raons que han pogut impulsar Putin a fer aquest pas són diverses, segons apunten els analistes. El govern de Kíiv desconfia d’aquesta oferta, i creu que es deu a la por de Putin a la Conferència de Pau sobre Ucraïna que se celebrarà els dies 15 i 16 de juny a Lucerna (Suïssa), on estan citats 160 governs de tot el món, i ja han confirmat la seva assistència més de mig centenar de líders, entre ells, Zelenski (Ucraïna), Pedro Sánchez (Espanya), Emmanuel Macron (França), Olaf Scholz (Alemanya), Giorgia Meloni (Itàlia), Justin Trudeau (Canadà) i fins i tot Javier Milei (Argentina), i tot i que encara no ho ha confirmat, també s’espera la presència de Joe Biden (Estats Units). En aquesta cimera, la comunitat internacional intentarà traçar un camí cap a la pau a Ucraïna.
Vendre-ho al poble rus com una victòria
Segons les fonts que cita Reuters, apunten que Putin estaria disposat a conformar-se amb el territori actual, cosa que li permetria vendre-ho al poble rus com una victòria a la guerra, que Rússia ha pogut mantenir la seva sobirania i que ara té un corredor terrestre fins a Crimea. El president rus sempre ha justificat “l’operació especial” a Ucraïna en el fet que la sobirania de Rússia s’havia vist amenaçada: “La mateixa existència del nostre país sense sobirania és impossible... tot el país no pot existir sense sobirania”, cosa que implicava que la guerra havia de continuar fins que Rússia no aconseguís els seus objectius, que Putin va fixar en “la desnazificació i la desmilitarització d’Ucraïna”.
Si bé les condicions de Putin ara no aconseguirien els objectius que Moscou es va fixar al principi, el Kremlin comença a acceptar que el país no vol eternitzar la guerra, i ara que ha aconseguit un avantatge militar, creu que està en condicions de vendre una victòria a la població russa si es pot quedar tot el territori annexionat, que és una cinquena part d’Ucraïna. Altres fonts creuen que Putin és conscient que per aconseguir nous avanços significatius seria necessària una mobilització a tot el país, cosa que no vol.
Però si, d’una banda, el Kremlin assegura que està disposat a un acord si Occident accepta aquestes condicions, per l’altra, Putin ha incrementat la seva ofensiva militar amb una amenaça estratègica, amb uns exercicis tàctics amb armes nuclears prop de la frontera amb Ucraïna, en resposta al que Moscou considera amenaces de funcionaris occidentals sobre una participació més gran en el conflicte.