Rússia no vol una guerra. Això és el que ha deixat caure aquest dimarts el president rus, Vladímir Putin, en una roda de premsa conjunta amb el canceller alemany, Olaf Scholz, de visita a Moscou. "Si volem una guerra? Clar que no", ha dit el cap del Kremlin en comentar la tensió actual a la frontera entre Rússia i Ucraïna. 

En aquest sentit, Scholz ha afirmat que la retirada d'algunes unitats militars de Rússia de les fronteres d'Ucraïna és un bon senyal, però que en caldrien més per rebaixar la tensió. "Que ara sentim que algunes unitats seran retirades, és un bon senyal. Esperem que n'hi hagi més", ha destacat el canceller durant la roda de premsa. La reunió amb Putin, segons constata Efe, hauria durat tres hores. 

Reunió entre Putin i Schloz / Efe

Moviments i maniobres a la frontera

El fet que Rússia hagi retirat tropes de la frontera amb Ucraïna no respon a la "histèria" d'Occident. Així ho ha verbalitzat el ministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov. Segons sembla, aquest moviment ja estava programat. "Ho fem independentment del que altres pensen i independentment del 'terrorisme informatiu' que s'està produint", ha dit en al·lusió a les informacions que han sortit publicades sobre una possible invasió russa d'Ucraïna aquesta mateixa setmana.

Durant una roda de premsa conjunta amb el president de torn de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) i ministre d'Exteriors polonès, Zbigniew Rau, Lavrov ha ressaltat que Rússia està en el seu dret de començar i acabar exercicis militars al seu propi territori.

En aquest context, Rússia ha anunciat el retorn d'algunes unitats que ja haurien acabat aquests exercicis en les circumscripcions militars d'oest i sud, totes a prop d'Ucraïna. Tot i aquests moviments, encara hi ha tropes desplegades a altres parts que estan a tocar del país. "Les unitats de les circumscripcions militars oest i sud que van complir les seves missions ja van començar a muntar en trens i camions, i avui es dirigiran a les guarnicions", ha declarat el portaveu del Ministeri de Defensa de Rússia, Ígor Konaixénkov.

Al mateix temps, però, ha assenyalat que les Forces Armades de Rússia "continuen activitats d'envergadura per a la preparació de tropes, on participen pràcticament totes les circumscripcions militars, les flotes i unitats aerotransportades". Així, el portaveu ha recordat que la circumscripció militar est i forces aerotransportades participen en els exercicis de la Union Courage-2022 –Determinació aliada 2022–, que tenen lloc a Bielorússia i que està previst que s'acabin el pròxim dia 20 de febrer. En aquest sentit, Konaixénkov ha indicat que els agregats militars acreditats a Minsk han estat convidats a les "accions pràctiques" dels exercicis conjunts amb soldats bielorussos.

Al Kremlin ningú parla de retirada

Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin, s'ha hagut d'enfrontar aquest dimarts a diverses preguntes dels periodistes. Entre elles, se li ha demanat sobre si la retirada de les tropes que participaven en exercicis significava una desescalada del conflicte amb Ucraïna. En aquest context, Peskov ha insistit en el fet que Moscou sempre ha dit que les tropes tornarien a les bases una vegada acabades les maniobres. "Sempre hem dit que una vegada acabats els exercicis, les tropes tornarien als llocs de desplegament permanent. Això també està passant ara. No hi ha cap novetat. És un procés normal".

Aleshores, què ha de passar perquè hi hagi una desescalada? Lavrov ha insistit que perquè hi hagi una rebaixada de tensions s'haurien de complir els Acords de Minsk. Així ha constatat que "l'important és establir un diàleg directe" entre Kíev i les repúbliques de Donetsk i Lugansk. Unes repúbliques que aviat podrien ser reconegudes per Rússia com a repúbliques independents. La Duma russa ho hauria aprovat aquest dimarts i només caldria la firma del president rus, Vladímir Putin. Un fet que ja hauria caigut malament a la Unió Europea, que ja hauria condemnat els fets.  

Una altra cosa que hauria de fer Ucraïna és renunciar a l'OTAN. Un fet que de moment no es contempla. El president del país Volodímir Zelenski, ha dit aquest dilluns que el seu país afronta pressions per renunciar a ingressar a l'Aliança Atlàntica. Tot i això, ha constatat que Kíev continua desitjant entrar-hi com a garantia de seguretat i integritat territorial. 

 

Imatge principal: el president rus, Vladímir Putin, assegut a la taula amb el canceller alemany, Olaf Scholz / Efe