La Unió Europea no ha de patir, ara per ara, pel subministrament de gas natural. El president de Rússia, Vladímir Putin, ha enviat un missatge contundent al seu homòleg bielorús, Alexandr Lukaixenko, que va amenaçar aquesta setmana de deixar els europeus sense calefacció. El gasoducte no es toca, ha assegurat el líder rus. En una entrevista de la televisió estatal Russa, Putin ha advertit que el tancament del conducte Yamal-Europa que travessa Bielorússia suposaria una "violació del contracte de trànsit" amb Europa, i per això "confio que no passarà". Així i tot, Putin no ha perdut l'ocasió de criticar la política migratòria de la UE, la qual considera hipòcrita. Amb aquest missatge contradictori, Putin ha volgut desinflar la tensió entre els dos blocs que fa mesos que incrementa sense fre. En les últimes setmanes, però, les amenaces del líder autoritari s'han materialitzat en una crisi amb els països veïns, especialment amb Polònia. Segons la UE, Lukaixenko estaria encoratjant l'entrada irregular de persones migrades en una "guerra híbrida" contra el bloc comunitari, que va imposar sancions econòmiques al país ara fa uns mesos.
La calma de Putin
En un gir inesperat dels esdeveniments, Putin s'ha erigit en qualitat de mediador en el conflicte entre Bielorússia i la UE. Després que aquest dijous Lukaixenko ordenés la fortificació de la frontera amb Polònia, amenacés de tallar el subministrament de gas de Rússia a Europa i titllés diversos líders europeus de "descerebrats", Putin s'ha vist obligat a intervenir en el conflicte per al·lusions, emprant un to paternalista cap a l'exrepública soviètica: "Per descomptat que parlaré amb ell sobre aquest tema si les seves paraules no van ser producte d'un arravatament", ha assegurat. Putin també ha advertit que el bloqueig "no ajudaria el desenvolupament de les nostres relacions amb Bielorússia". Teorèticament, com a cap d'estat, Lukaixenko sí que podria ordenar el tancament del conducte, "però això seria una violació del contracte de trànsit i confio que no passarà", ha matisat. Malgrat aquesta promesa, Putin tampoc no ha volgut descartar cap escenari i ha recordat que el 2008 Rússia va topar amb una crisi similar, però amb Ucraïna, per la falta d'acord sobre els preus: "Les coses van arribar a tal punt que Ucraïna va bloquejar el nostre gas destinat a consumidors europeus", ha admès.
Putin ha advertit Lukaixenko que el tancament del gasoducte podria comprometre les relacions entre els dos països / Efe
Hipocresia
Pel que fa als milers de famílies refugiades a Bielorússia que anhelen creuar a Polònia per continuar amb la seva ruta migratòria, Putin ha criticat la hipocresia de la UE. A parer seu, les crisis migratòries les ha creat la mateixa Europa. El tractament del bloc comunitari a persones estrangeres en situacions vulnerables, com ara gran part dels refugiats kurds que es troben a la frontera, contradiu "les idees humanistes en les quals suposadament es basa la política dels nostres veïns occidentals", ha assenyalat el líder rus.
La Unió Europea (UE) es troba en aquests moments a les portes d'una nova crisi de refugiats. Segons informa el rotatiu britànic The Guardian, almenys vuit persones haurien mort fins ara al bosc que separa Bielorússia i Polònia, on persones majoritàriament provinents de l'Afganistan, Síria i Iraq s'amaguen a l'espera de poder creuar cap a la UE. Aquest panorama és el resultat de la "guerra híbrida" de Lukaixenko amb el bloc comunitari. Fa quatre mesos, el líder populista va decidir obrir les fronteres com a resposta a les sancions contra Bielorússia, les quals la UE va imposar per la repressió de manifestants i la detenció d'un periodista dissident que viatjava en un vol de Ryanair que va ser obligat a aterrar a Minsk. Segons alguns testimonis de la frontera, la policia bielorussa hauria tallat el filferro de les tanques per deixar passar les persones migrades. Davant d'això, les autoritats poloneses van mobilitzar a 20.000 agents de seguretat per evitar l'entrada de sol·licitats d'asil.
Foto principal: el president de Rússia, Vladímir Putin, i el seu homòleg bielorús, Alexandr Lukaixenko / Efe