Vladímir Putin ha presumit del seu míssil hipersònic Oreixnik, el míssil hipersònic que es va utilitzar per primera vegada a Ucraïna el passat 21 de novembre, un armament de nova generació que és l’orgull del Kremlin. El mateix Putin va fer l’endemà de l’atac un missatge a la nació fent ostentació que l’Oreixnik és capaç d'esquivar qualsevol escut antimíssils occidental, que la velocitat que assoleix el nou míssil és de Mach 10 o "2,5-3 quilòmetres per segon", fet que el converteix en indetectable per a les defenses antiaèries enemigues. Tal és la seguretat que té el líder rus en el seu míssil, que aquest dijous ha desafiat als Estats Unit a un duel entre el seu armament hipersònic i els sistemes de defensa antimíssils occidentals, amb un escenari que seria la capital d’Ucraïna, Kíiv.
Està disposada l'altra part?
"Que elegeixin qualsevol instal·lació perquè l'ataquem, diguem, a Kíiv. Que hi concentrin tots els seus sistemes antiaeris i antimíssils. I nosaltres atacarem amb (un míssil) Oreixnik. I veurem què és el que passa. Nosaltres estem preparats per a aquest experiment. Està disposada l'altra part?", ha reblat Putin durant la conferència de premsa anual que realitza per aquestes dates.
Putin ha qualificat aquest "experiment tecnològic" com un "duel d'alta tecnologia del segle XXI" entre Rússia i Occident. Ha destacat que l'abast màxim de l'Oreixnik, que va impactar per primer cop contra una fàbrica militar a Ucraïna, és de 5.500 quilòmetres. “En pocs segons comença la separació de les ogives. I ja està, han perdut el tren. Així que no tenen cap opció d'enderrocar aquests míssils", afirma el líder rus.
Putin està convençut que les bateries occidentals són totalment ineficaces contra el seu armament. Creu que l’escut antimíssils creat pels Estats Units és “costós i fa poca cosa a l’hora de garantir la seguretat del país”. Pren com a exemple que a Romania i Polònia l'OTAN ha instal·lat unes 24 bateries antimíssils, que en el cas del segon país tenen un abast de 1.000 quilòmetres. "Imagini's que el nostre sistema es troba a uns 2.000 quilòmetres, però ni tan sols, aleshores, els sistemes antimíssils en territori polonès podran assolir-lo”.
Pendent de reunir-se amb Al-Assad
D’altra banda, Putin també ha assegurat que encara s'ha reunit amb el dictador sirià Bashar al-Assad, que es troba a Moscou exiliat després d’haver caigut el seu règim en mans dels rebels gihadistes de Hayat Tahrir al-Sham (HTS). "Encara no m'he reunit amb el president Al-Assad des de la seva arribada a Moscou, però planejo fer-ho", ha afirmat Putin durant una roda de premsa en què, per primera vegada, ha aclarit quin és l'actual nivell de contacte amb qui fos un aliat polític clau de Rússia al Pròxim Orient.
El president rus ha admès que l'actual situació a Síria "no és fàcil", però ha confirmat que el Kremlin manté contactes amb els grups que ara estan al comandament. Rússia té importants bases militars que aspira a conservar al nou escenari, encara per definir. Putin ha assegurat que "la majoria dels grups" a Síria han transmès a Moscou que "estarien interessats" que romanguin allà, però ha matisat que el Kremlin encara no ha pres una decisió sobre això. "No ho sé, hem de pensar-hi, ja que encara hem de decidir com es desenvoluparan les relacions amb aquelles forces polítiques que ara controlen o controlaran la situació al país en un futur. Els nostres interessos han de coincidir"
Putin també ha confirmat que les autoritats russes van ajudar a evacuar de Síria "4.000 combatents iranians", aliats també d'Al-Assad. El president ha explicat que han estat evacuats des d'una de les dues bases russes, en concret la que està situada a la província de Latakia.
Nega una derrota russa a Síria
El president rus també ha negat que el derrocament d'Al-Assad suposi una derrota estratègica per a Rússia al país àrab. "Li asseguro que això no és així (...) Rússia ha aconseguit, a grans trets, els seus objectius a Síria". Putin, que va decidir ajudar militarment Assad el setembre del 2015, va subratllar que l'exèrcit rus va ser desplegat a Síria "fa deu anys perquè allà no es creés un enclavament terrorista". Alhora, ha admès que la situació està canviant a marxes forçades a Síria i que fins i tot els grups que van combatre des del 2011 contra Damasc, també "han viscut canvis interns". "No en va són molts els països europeus i els EUA volen entaular relacions amb ells. Si són organitzacions terroristes, per què es fiquen allà? Això significa que ells han canviat", va assenyalar. La Duma o cambra de diputats ha aprovat aquesta setmana una llei que permet excloure de la llista d'organitzacions terroristes l'Organisme de l'Alliberament del Llevant (Hayat Tahrir al-Sham), que controla la situació ara a Damasc, cosa que ja va demanar el líder txetxè, Ramzan Kadírov.