El president de Rússia, Vladímir Putin, torna a desafiar Occident i la comunitat internacional. En aquest context, s'ha sabut que farà el pròxim 3 de setembre una visita oficial a Mongòlia, malgrat l'ordre de detenció de la Cort Penal Internacional (CPI) contra ell i que el país asiàtic hauria d'executar. Putin es reunirà a Ulan Bator amb el seu homòleg mongol, Ukhnaa Khurelsukh, amb qui "intercanviarà opinions sobre les relacions bilaterals i la cooperació", segons ha informat aquest divendres l'agència oficial mongola Montsame.
A més, participarà en un esdeveniment commemoratiu pel 85è aniversari de la batalla del riu Khalkh, en què tropes soviètiques i mongoles es van enfrontar a forces japoneses. Serà la primera visita de Putin a un estat membre de la CPI des que aquest organisme emetés l'any passat una ordre de detenció contra el mandatari rus per presumptes crims de guerra a Ucraïna, una decisió criticada per Moscou.
El 2023, Putin va decidir no assistir a la cimera del grup d'economies emergents BRICS que va acollir Sud-àfrica per por de ser arrestat. “Putin entén el dilema a què s'enfronta Sud-àfrica, però no volia posar en perill la cimera o crear problemes per a Sud-àfrica”, van declarar llavors les autoritats sud-africanes.
Mongòlia, malgrat haver estat un satèl·lit de l'URSS durant l'existència del país soviètic, ha reforçat des de mitjans de la dècada dels anys 90 els llaços amb els Estats Units i la veïna Xina, tots dos interessats en els recursos minerals abundants. Caldrà veure, en aquest sentit, com actua Mongòlia.
Mongòlia i la diplomàcia de les terres rares
Mongòlia és un país desconegut i llunyà, però també famós i ric en minerals, especialment coure i terres rares –un conjunt de 17 metalls pesants suaus de color blanc platejat brillant gairebé indistingibles–. En el context actual, situada entre la Xina i Rússia podria tenir més protagonisme del que ha tingut fins ara. El primer ministre del país, Oyun-Erdene Luvsannamsrai, ha visitat Washington recentment. L'objectiu no era altre que el d'enfortir els vincles entre els dos països, especialment pels minerals crítics i també millorar la cooperació en mineria de terres rares. En aquest sentit, tots dos països van negociar un acord per impulsar el comerç directe.
Aquestes són algunes de les maneres "creatives" per garantir que un país sense sortida al mar i que depèn de la Xina i Rússia pugui portar aquests minerals a la resta del món. Així ho recollia l'agència de notícies Reuters, que es feia ressò de la reunió entre Mongòlia i els EUA a la capital nord-americana. Luvsannamsrai va dir a Reuters a principis d'aquest mes d'agost després de reunir-se amb la vicepresidenta nord-americana Kamala Harris a Washington que Mongòlia aprofundirà la cooperació amb els Estats Units en l'extracció de terres rares i altres minerals amb aplicacions d'alta tecnologia.