Saber les víctimes dels combatents en una guerra no sembla una tasca fàcil. El cas de la guerra entre Rússia i Ucraïna no és una excepció. Cap dels dos bàndols solen oferir detalls dels seus propis recomptes de baixes, i les xifres que transcendeixen, sovint són les que cada bàndol ofereix de les baixes de l’altra. Des que va començar la invasió russa a Ucraïna, el 24 de febrer del 2022, les forces armades ucraïneses han elevat aquest divendres a prop de 500.000 els militars morts o ferits en combat. Es calcula que d’aquesta xifra, prop de 200.000 serien soldats morts. “Les pèrdues totals en combat de l’enemic pugen ja a 498.940, incloses 1.240 baixes durant els enfrontaments registrats durant l'últim dia, amb el focus a l’ofensiva a Khàrkiv”, ha comunicat l’estat de l’exèrcit ucraïnès, a través del seu compte de Facebook. Unes xifres que disten molt de les que reconeix el Kremlin, que el gener del 2023 va proporcionar una xifra de baixes inferior als 6.000 morts. Així mateix, l’exèrcit ucraïnès també ha ressenyat que des de l'inici de la invasió han estat destruïts 7.635 carros de combat, 12.902 sistemes d'artilleria, 813 sistemes antiaeris, 356 avions, 326 helicòpters, 10.401 drons, 27 embarcacions i un submarí.
Uns 85.000 morts, segons BBC i Mediazona
Si bé el bàndol rus fa mesos que no actualitza els seus balanços, el portal independent Mediazona xifra en 52.789 el total dels militars morts en combat, tot i que destaca en la seva pàgina web que la xifra més probable de morts està al voltant dels 85.000, xifres molt superiors a les reconegudes per Moscou. “Mediazona, en col·laboració amb el servei rus de BBC News i un equip de voluntaris, continua recopilant dades sobre les baixes militars russes a Ucraïna. Els números proporcionats provenen de fonts disponibles públicament, com ara publicacions de familiars a les xarxes socials, notícies locals i anuncis oficials de les autoritats regionals. No obstant això, és important assenyalar que aquestes xifres només ofereixen una imatge parcial i no engloben l'abast total de les víctimes”, afirma la pàgina web.
Mentrestant, Ucraïna poques vegades comenta sobre la magnitud de les seves morts al camp de batalla. Al febrer, el president Volodímir Zelenski va reconèixer que 31.000 soldats ucraïnesos havien mort, però les estimacions, basades en la intel·ligència nord-americana, suggereixen pèrdues més grans. Zelensky va reconèixer aquesta xifra el 25 de febrer, el primer dia del tercer any des que va començar la invasió russa. Aquell dia, el president ucraïnès va assegurar que "han mort 180.000 russos" i que un altre mig milió havien resultat ferits durant els dos anys de conflicte, mentre que, per la seva part, les autoritats russes també elevaven les víctimes militars ucraïneses per sobre de les 100.000.
El cost de “la trituradora de carn”
Segons estimacions de la BBC, almenys dos de cada cinc combatents russos morts no tenien cap enllaç amb l'Exèrcit abans de la guerra. La llista de soldats morts elaborada per la BBC i Mediazona revela l’elevat cost humà des que el Kremlin va impulsar l’estratègia anomenada “la trituradora de carn” quan va començar el segon any de lluita al front. El terme “trituradora de carn” s'ha utilitzat per descriure la manera com Moscou envia onades de soldats a la primera línia de front per intentar desgastar les forces ucraïneses i marcar les seves ubicacions a l'artilleria russa, el que, segons la BBC i Mediazona, ha tingut un elevat cost en vides humanes.
L'ONU alerta sobre l’impacte aterridor de l’ofensiva
Però les xifres que més preocupen a la comunitat internacional són les de les víctimes civils de la guerra. La nova ofensiva russa sobre Khàrkiv que va començar fa un parell de setmanes, en la frontera nord-oest, ha provocat la reacció de Nacions Unides, que ha alertat aquest divendres de “l’aterridor impacte” d’aquesta ofensiva. La Missió de vigilància dels drets humans de l'ONU a Ucraïna (HRMMU) ha xifrat en 35 els civils morts i en 137 els ferits a conseqüència d'aquesta nova ofensiva russa sobre Khàrkiv que es va renovar a la part nord de la ciutat el passat 10 de maig, i destaca que més de la meitat de totes les víctimes superen els 60 anys, el que dona una mostra del "número desproporcionat" de gent gran que resideixen en aquestes zones ubicades a primera línia de batalla, ja bé perquè no van poder o no van voler fugir. Segons la portaveu de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Liz Throssell, centenars de persones es van veure obligades a deixar les seves llars, havent de refugiar-se durant dies en soterranis sense electricitat i "enmig d'intensos" atacs amb tota mena de projectils i artilleria.