Des que Rússia va ocupar la península ucraïnesa de Crimea el 2014, el seu govern ha violat uns 400 tractats de dret internacional, inclosa la Convenció de l'ONU sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial, ha assegurat aquest dimarts el Defensor del Poble d'Ucraïna, Dmitro Lubinets. "Des del 2014, des del començament de l'agressió contra Ucraïna, Rússia ha violat cínicament gairebé 400 tractats diferents de dret internacional, inclosa la Convenció de l'ONU sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial", ha detallat Lubinets en declaracions recollides per l'agència local Ukrinform.

D'aquesta manera, ha mencionat que ha presentat davant de la Cort Internacional de Justícia de l'ONU una demanda contra la Federació Russa relacionada amb la violació d'aquesta Convenció. A la demanda s'acusa Rússia de practicar una política de discriminació contra els ciutadans d'ètnia ucraïnesa i els tàrtars de Crimea durant l'ocupació. Lubinets ha volgut recordar que, en l'àmbit internacional, la discriminació racial és reconeguda com la forma més perillosa de violació dels drets humans i les llibertats.

"Un dels processos més discriminatoris de l'ocupació del territori d'Ucraïna per part de Rússia és el que constitueix una violació directa de les normes del dret internacional i, en particular, dels drets humans per motius ètnics i nacionals", ha constatat el titular de la Defensoria del Poble.

"Elimina els ucraïnesos només perquè som ucraïnesos”

Segons Lubinets, Rússia és un estat terrorista que "elimina els ucraïnesos només perquè som ucraïnesos”, reubica i deporta nens per la força i recorre a la repressió dels pobles indígenes a la península de Crimea. El comissionat parlamentari ha posat èmfasi en el fet que Ucraïna sempre s'ha adherit als principis de l'humanisme i l'estat de dret, sense restringir les llibertats dels pobles de diverses nacionalitats que viuen al país.

D'altra banda, Lubinets ha informat que, després de l'anàlisi de les crides dels ciutadans rebudes per la Defensoria del Poble i els resultats del seguiment dels mitjans, pot concloure que al país s'estan registrant "atacs basats en enfrontaments racials i casos de discurs d'odi".

Segons la seva opinió, cal augmentar el nivell de tolerància a la societat ucraïnesa, en particular, mitjançant la promoció de campanyes de sensibilització entre professionals i grups de ciutadans. Ha recordat que avui se celebra el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, data proclamada per l'Assemblea General de l'ONU el 1966 com una advertència a la humanitat contra les tràgiques conseqüències de l'odi racial.

Rússia vol donar la seva versió dels fets

La notícia tot just arriba després que Rússia hagi manifestat que vol donar la seva opinió sobre el fet d'haver pres nens i nenes d'Ucraïna. En aquest sentit, vol celebrar una reunió informal del Consell de Seguretat de l'ONU a principis d'abril i ho defineix com "la situació real" dels nens ucraïnesos portats a Rússia, segons ha informat Associated Press. I és que el tema s'ha catapultat pel que fa a l'interès, després de l'ordre d'arrest de la Cort Penal Internacional contra el president rus, Vladímir Putin, per crims de guerra relacionats amb el segrest. L'ambaixador de Rússia davant l'ONU, Vassily Nebenzia, ha dit en una roda de premsa aquest dilluns que Rússia s'hauria plantejat aquesta reunió molt abans de l'anunci del divendres per part de la CPI. No s'ha d'oblidar que Rússia ocupa la presidència rotatòria del consell a l'abril. 

El tribunal hauria dit que buscava la detenció de Putin perquè és "presumptament responsable del crim de guerra, de deportació il·legal de (nens) i transferència il·legal de (nens) de les àrees ocupades d'Ucraïna a la Federació Russa. L'anunci de les ordres de detenció contra Putin i Maria Lvova-Belova, la comissionada de Drets del Nen a l'Oficina del President de la Federació Russa, va ser rebut per Ucraïna com un primer pas cap a la rendició de comptes per part de Rússia pels crims després de la seva declaració d'invasió del 14 de febrer del 2022.

 

Imatge principal: el president rus, Vladímir Putin / Efe