Quatre líders independentistes de Nova Caledònia, detinguts dimecres pel seu presumpte paper als disturbis del maig passat, seran enviats a França per ser empresonats de forma preventiva, segons han anunciat aquest dissabte les autoritats. Aquestes "assignacions a metròpoli" han estat confirmades pel fiscal Yves Dupas a la radiotelevisió pública, La Première, en aquest territori francès del Pacífic sud, encara que no ha facilitat més detalls dels trasllats. Entre els detinguts que seran enviats a França hi ha Christian Tein, cap del grup activista CCAT (sigles en francès de Cèl·lula Coordinadora d'Acció de Camp), acusat de "crim organitzat", igual que la resta d'arrestats.
L'advocat d'aquest activista, Pierre Ortet, ha explicat a la radiotelevisió pública que Tein "ha estat presentat al jutge de detenció" i que aquesta nit ha estat "arrestat provisionalment". "Hauria d'anar a Mulhouse. No tenim informació sobre la data exacta del trasllat", ha detallat a La Première. El lletrat ha mostrat la seva "sorpresa i estupor" per la decisió d'enviar el seu defensat a França, a uns 17.000 quilòmetres de Nova Caledònia, i ha avançat que ja han presentat una apel·lació davant la decisió.
A banda de Tein, uns altres tres activistes detinguts seran traslladats també a presons de diferents punts de França. Entre elles, hi figuren Frédérique Muliava, cap del gabinet del president del Congrés (assemblea territorial), Roch Wamytan, i Brenda Wanabo-Ipeze, responsable de comunicació de la CCAT. Tots ells, juntament amb Tein, formen part del grup d'onze independentistes arrestats dimecres passat en el marc de les investigacions pels disturbis en aquest territori, que van començar el 12 de maig passat.
De moment, les audiències judicials de tots els detinguts no han acabat i es reprendran dimarts. Els disturbis del maig van causar vuit morts, així com l'incendi de centenars d'edificis, el tancament d'aeroports i una alteració evident en la vida dels ciutadans, a causa de les barricades construïdes. A conseqüència, l'Executiu francès va enviar un important reforç de policies i gendarmes, a la vegada que va suspendre una reforma constitucional que preveia obrir el cens del territori, que fa dècades que està tancat, i que era el principal motiu de queixa dels independentistes, en general aborígens.
Cal recordar que Nova Caledònia va ser una colònia francesa fins a l'any 1946, quan va rebre l'estatus administratiu de territori francès d'ultramar. Les reserves de níquel van situar el territori al mapa, fet que va atreure molts francesos de la metròpoli que disminuïen la presència dels nadius. L'any 1998, i després de diverses mobilitzacions, es va signar l'Acord de Nouméa, que va permetre avançar cap a l'autonomia gradual de la zona i convocar referèndums sobre la independència de Nova Caledònia. Aquest pacte restringeix el cens electoral a les persones que havien residit a Nova Caledònia abans de 1998 i els seus fills, amb la intenció de donar més representació a la població originària. Però fa poc des de l'Executiu francès van considerar que era una mesura poc democràtica i van proposar una reforma per incloure en el cens les persones que viuen a Nova Caledònia des de fa més de 10 anys. Una decisió que va generar malestar a l'illa.