El Partit Popular, culpable. Així s'ha pronunciat avui el govern espanyol, que ha responsabilitzat la formació liderada per Alberto Núñez Feijóo d'influenciar les reticències de Suècia, Finlàndia, Letònia i Lituània pel que fa a l'entrada del català a la Unió Europea. Tots quatre països ja s'han pronunciat en contra de fer oficial el català, el basc i el gallec argumentant l'elevat cost que suposaria aquesta mesura, així com les "repercussions" que podria tenir en altres llengües minoritàries que també volguessin obtenir aquesta oficialitat. Per intentar fer-los canviar d'opinió, l'executiu espanyol ja ha assegurat que assumirà tots els costos econòmics del moviment, i ha atorgat un caràcter exclusiu al català, el basc i el gallec per tal d'impedir l'entrada d'altres llengües europees.
Ara bé, els esforços en va fan pensar al govern espanyol que hi ha gat amagat. En aquesta línia, el secretari d'estat per a la UE, Fernando Sampedro, ha assenyalat directament el PP. I és que, segons ell, el fet que els d'Alberto Núñez Feijóo rebutgin aquesta iniciativa fa que països governats pels populars a Europa no li donin suport per influència de partit. El suport del PP a la proposta d'oficialitzar el català, doncs, "facilitaria" la seva aprovació. Què té de certa aquesta afirmació?
El cas és que tots quatre països que fins ara s'han pronunciat en contra de permetre l'entrada del català, el basc i el gallec a la Unió Europea són estats governats actualment per formacions integrades en el Partit Popular Europeu. A Suècia, el primer ministre és Ulf Kristersson, del Partit Moderat; a Finlàndia, és Petteri Orpo, del Partit de la Coalició Nacional; a Letònia, la primera ministra és Evika Siliņa, del partit Unitat; i a Lituània, la primera ministra és Ingrida Šimonytė, de la Unió Patriòtica - Democristians Lituans. Són tots caps de govern de la dreta aliada al Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo.
Reticències públiques
Els governs de Suècia i de Finlàndia ja van expressar les seves reticències a la incorporació del català, el gallec i el basc com a llengües oficials de la UE al setembre, considerant que implicaria càrregues financeres i administratives, i assenyalant que "hi ha moltes llengües minoritàries que no són oficials dins de la UE". I un mes després, a l'octubre, va ser Letònia qui va criticar haver de dedicar temps a aquesta qüestió, assegurant que no s'ampliaria "en aquest moment" el nombre de llengües oficials. Lituània va sumar-se a les crítiques, assenyalant "l'impacte polític" que aquesta mesura pot tenir per a altres estats membres com els bàltics, on existeix una minoria de parla russa.
Aquest mateix dimarts, el ministre d'Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, ha tornat a refermar les reticències del seu país en aquesta qüestió. En aquest sentit, abans de la reunió ha explicat que la "principal preocupació" de Finlàndia sobre l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec a la UE són les "repercussions" que pugui tenir en les seves llengües minoritàries. Tot això, malgrat la seva experiència personal. "He viscut a Catalunya i entenc la situació lingüística, però quan prenem una decisió hem de mirar cap a on ens condueix", ha afegit.