El comerç internacional, viatges, interaccions polítiques, guerres de poder, poder tou... tot això ha quedat una mica estancat o estancat del tot. El mes de març la Xina va veure com donava per controlat el brot de coronavirus i el focus de la pandèmia es desplaçava cap a Europa. Itàlia, Espanya, Alemanya, França o Regne Unit estaven ben a prop de trencar rècords.
Enmig d’aquest panorama, la Xina ha estat oferint ajuda als països europeus. Enviament d’avions amb mascaretes i material de protecció. Però, sobretot, mascaretes. La intenció era i és bàsicament ajudar, tot i això, aquests enviaments formen part d’una estratègia denominada “diplomàcia de la mascareta”.
Efe
“La diplomàcia de les mascaretes és un intent, a través d’un regal, de canviar el relat i la imatge del país d’on havia sortit el virus”, explica el professor en història i cultura de la Xina moderna i contemporània de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Manel Ollé. “Es busca guanyar popularitat i una imatge positiva”, remarca.
Ara bé, aquesta intenció s’ha barrejat, a posteriori, amb la compra de mascaretes no homologades que també venien de la Xina. “Amb aquest moviment s’ha barrejat el que era regal i el que era compra”, detalla. “Hi ha hagut diverses compres de mascaretes i tests defectuosos, que no complien amb els estàndards”.
La Xina, segons explica, s’hauria defensat que les compres eren pirates. Malgrat tot, les comunitats xineses d’arreu d’Europa també han donat una “bona imatge” a l’hora de cedir material de protecció i mascaretes. Tot i això, insisteix que la imatge podria haver quedat, en part, “danyada” per les compres defectuoses.
Efe
I ara que ja ha passat el moment d’urgència apareix la Wolf Warrior Diplomacy que es podria traduir com la diplomàcia dels llops guerrers, que també ve de Pequín. És un concepte que es repeteix molt a la Xina, en mitjans estatals i també en publicacions occidentals. Però no és pas nou.
El ministre d’Exteriors xinès, Wang Yi, va advertir que el país no toleraria “insults deliberats”. “No triem endinsar-nos en una batalla però tenim principis”, deia en una entrevista a la CNN. De fet, no vol dir altra cosa que mantenir-se ferm als interessos de la Xina.
I ara, què vindrà?
Segons exposa Ollé, després de les mascaretes arribarà la diplomàcia econòmica. De fet, el professor recorda que durant la crisi del 2008, la Xina ja va comprar una part del deute exterior espanyol.
Efe
Ara per ara, han quedat projectes penjats per l’aturada del coronavirus que s’espera reactivar ben aviat, com per exemple, la Ruta de la Seda. “Hi ha diversos estudis que demostren que el grau de simpatia o país que lidera el món ja apunten cap a la Xina, per davant d’Estats Units”, comenta. Malgrat tot, la Xina segueix sent bel·ligerant amb Hong Kong i les illes del sud. Ollé assenyala que és possible que la Xina busqui, amb aquesta diplomàcia “una critica suau i la no intervenció”.
Per saber què comportarà i en què consistirà exactament la diplomàcia econòmica xinesa poscoronavirus, caldrà esperar.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries