L'OTAN, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, per donar-li nom complet, és una aliança de defensa europea i nord-americana no agressiva creada per promoure la pau i l'estabilitat i salvaguardar la seguretat dels seus membres. Els dies 29 i 30 de juny la cimera de l'OTAN se celebrarà a Madrid, tot i que aquest dimarts ja hi comença a haver alguns actes oficials. El més important és el sopar organitzat per Felip VI al Palau Reial per a tots els representants internacionals cimera. A més, també està previst que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es reuneixi amb diversos mandataris, entre ells el president dels EUA, Joe Biden, la primera ministra d'Islàndia, Katrín Jakobsdóttir, i el secretari General de l'OTAN, Jens Stoltenberg. Sobre la taula hi ha la guerra de Rússia a Ucraïna i també com s'haurà de tractar a la Xina durant els pròxims 10 anys.

L'organització, que té la seu a Brussel·les, Bèlgica, es va crear a mesura que es va intensificar la guerra freda. El seu objectiu era protegir els països d'Europa Occidental de l'amenaça que suposava la Unió Soviètica i contrarestar l'expansió del comunisme després de la Segona Guerra Mundial. L'abril de 1949, els seus 12 fundadors —Estats Units, Canadà, Bèlgica, Dinamarca, França, Holanda, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Regne Unit i Portugal— van signar el Tractat de l'Atlàntic Nord, comprometent-se a protegir-se mútuament per mitjans polítics i militars. És a dir, tal com recorda la BBC, els seus membres acorden acudir en ajut mutu en cas d'un atac armat contra qualsevol país membre.

La guerra de Rússia a Ucraïna ha canviat l'OTAN

Des del final de la guerra freda, més d'una desena de països de l'antic bloc oriental, incloses tres antigues repúbliques soviètiques, es van unir a l'Aliança. Rússia continua veient l'OTAN com una amenaça malgrat el col·lapse de la Unió Soviètica. I l'expansió de l'Aliança no ha tranquil·litzat Rússia, ni el Kremlin. I de fet, sempre s'ha fet servir per mantenir un estat d'alerta permanent. Així, les tensions entre Occident i Rússia han anat augmentant. Rússia va demanar garanties fermes que l'Aliança no s'expandiria més, i els membres de l'OTAN, s'hi haurien resistit.

És necessària l'OTAN en el context actual?

Des de la seva fundació, l'OTAN ha experimentat grans canvis geopolítics, però malgrat això, el seu objectiu continua sent el mateix. El principi clau en què es basa l'aliança és el de la defensa col·lectiva: "Un atac armat contra un o més d'ells a Europa o Amèrica del Nord es considerarà un atac contra tots", destaca la CNN. El principi de defensa col·lectiva es recull a l'article 5 del Tractat de l'Atlàntic Nord. I garanteix que els recursos de tota l'aliança es poden utilitzar per protegir qualsevol nació membre. Això és crucial per a molts dels països més petits, que estarien indefensos sense els seus aliats. Islàndia, per exemple, no compta amb un exèrcit permanent. També és un article important per als països bàltics, més neguitosos des de l'annexió de Crimea l'any 2014 per part de Rússia. Atès que els Estats Units són els membres més grans i poderosos de l'OTAN, qualsevol estat de l'aliança està també sota aquest paraigua. Malgrat la importància de l'article 5, només es va activar una única vegada i va ser després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001 contra els Estats Units; com a conseqüència, els aliats de l'OTAN es van unir a la invasió de l'Afganistan.

Quins països formen part de l'OTAN?

L'OTAN ha anat creixent des de la seva creació i ja té 30 membres. Per ordre alfabètic, són: Albània, Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Canadà, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estats Units, Estònia, França, Grècia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Montenegro, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania i Turquia. I Turquia també és ara protagonista. Suècia i Finlàndia voldrien entrar formalment a l'OTAN, a conseqüència de la guerra a Ucraïna, però de moment, Turquia no ho veu amb bons ulls. 

Aquest dimarts, el president turc, Recep Tayyip Erdogan es reunirà a Madrid amb els mandataris de Finlàndia i Suècia, el president, Sauli Niinistö, i la primera ministra, Magdalena Andersson. Aquesta serà la primera vegada que es troben després de la sol·licitud dels dos països, si bé l'OTAN ja n'ha afavorit diverses reunions d'alts funcionaris dels tres països a la recerca d'una solució al bloqueig. De moment, però, Turquia té capacitat per bloquejar l'adhesió de Suècia i Finlàndia. Caldrà veure si abans, després o durant la cimera, s'acosten posicions. 

 

Imatge principal: agents del Grup Especial d'Operacions (GEO) de la policia a les instal·lacions del recinte firal IFEMA de Madrid aquest dilluns amb motiu de la cimera de l'OTAN que se celebrarà a la capital. Foto: EFE/Kiko Huesca