A Israel hi ha manifestacions massives pràcticament cada dia contra el govern de Benjamin Netanyahu. I són d'una duresa inusual, des del bloqueig de l'aeroport Ben Gurion aquest divendres fins a l'escarni contra la dona del primer ministre quan era a la perruqueria, protagonitzat per una multitud encesa. Què passa a Israel?

La resposta no és senzilla i no se'n pot treure l'entrellat aplicant patrons catalans, espanyols o europeus. Si aquí tenim 2 barems per analitzar la política (eix nacional i eix social), a Israel en tenen 5. Comencem doncs per un detall significatiu que sovint no es té en compte. A les últimes eleccions israelianes, el passat mes de novembre, l'esquerra es va enfonsar, literalment. Meretz, que seria l'equivalent dels comuns o, més aviat, de l'antiga Iniciativa, i tenia 6 parlamentaris, va quedar extraparlamentària. I Avodà, l'històric partit laborista de Ben Gurion i Golda Meir, va passar de 7 a 4 escons i va quedar residual. Només es va mantenir a l'esquerra el partit àrabo-israelià Hadash- Taal, de signe comunista, que va mantenir els seus discrets 5 diputats. Per comparar, el Likud de Netanyahu va aconseguir 32 escons, d'una Knesset amb 120 parlamentaris.

Això es complica perquè des de l'anterior legislatura, en què va governar l'actual oposició, la política israeliana es va polaritzar entre partidaris i contraris a Netanyahu d'una forma radical, fins al punt que no són possibles els pactes entre els dos blocs. Això vol dir que, com que el de Netanyahu és el bloc majoritari, o pacta amb l'extrema dreta o s'han de tornar a convocar eleccions. El primer ministre israelià va optar per la primera opció, amb la intenció de no ser condicionat a mitjà termini pels sionistes religiosos i ultraortodoxos. Està per veure si ho aconseguirà, i si arribarà a llarg termini a algun acostament amb els partits de centre de l'altre bloc. Pensa en Kahol Lavan de l'exprimer ministre Benny Ganz, que té 12 escons, però per ara són castells a l'aire.

 

El conflicte de la Cort Suprema: un model britànic en crisi

 

El frontisme en què ha caigut la política israeliana impacta sobre el Tribunal Suprem, sobre el qual plouen crítiques generalitzades des de l'actual govern i des d'una part de l'oposició, i no només perquè Netanyahu està imputat per pactar cobertura amb un diari, uns regals i uns favors a una companyia de telefonia. El Tribunal Suprem israelià està basat en el model judicial britànic en molts aspectes, i segons els crítics ha patit algunes disfuncions durant els darrers 30 anys, especialment una progressiva politització. Interpreten que, a diferència dels altres països occidentals, la Cort israeliana considera que qualsevol qüestió política és judicialitzable. Una segona crítica és que 12 dels 15 jutges són "universalistes", és a dir d'esquerres, amb un model d'elecció en el qual el poder polític queda en posició molt secundària, i per tant sense respondre a cap majoria democràtica. Els partits religiosos són molt militants en aquest aspecte. Els antinetanyahu afirmen en sentit contrari que el Govern busca el control polític de la Cort Suprema a l'estil de Polònia o Hongria, tot i que no tot aquest front hi està d'acord, perquè Benny Ganz estaria a favor d'una reforma. El que és segur és que les concentracions contra la reforma del Poder Judicial mobilitzen com mai s'havia vist el que queda de l'esquerra i els contraris més aferrissats a Netanyahu, inclòs part del poder econòmic.

Alguns analistes afirmen que Netanyahu està jugant fort i està utilitzant la tàctica del resistir és vèncer, amb l'objectiu d'intentar esberlar el front contrari, quan caigui en algun error. Va estar a punt de passar amb l'escarni a la seva dona a la perruqueria. Això fa preveure que la política israeliana serà sotmesa a una forta pressió en els pròxims mesos. Aquest divendres el primer ministre ha hagut d'anar a l'aeroport en helicòpter, per viatjar a Roma, perquè les vies estaven bloquejades. I ja veus que tot això està sobre la taula sense ni entrar en el conflicte àrabo-israelià, tot i que se'n veu l'ombra.