El bloqueig a la regió l'Alt Karabakh fa mesos que dura i la regió continua subsistint de la manera que pot. En els últims dies, les coses no han anat a millor, si bé que és cert que s'han fet moviments. Azerbaidjan, informa el portal Eurasianet, hauria permès a diverses persones residents de l'Alt Karabakh, de població armènia, vagin a Armènia després de bloquejar la regió durant mesos. Això hauria comportat certes especulacions de fi del conflicte, encara que de moment, i per ara, només són això.
El passat 21 d'agost, la televisió pública de l'Azerbaidjan va informar sobre el moviment de 60 persones amb passaports russos cap a Armènia a través dels punts de control. Segons el periodista de la televisió pública "aquestes persones haurien donat suport al separatisme de l'Azerbaidjan". Ara bé, malgrat això, destaca que "Azerbaidjan els permet anar a qualsevol lloc que triïn i amb total seguretat".
Però és que el corredor de Laçın fa mesos que està bloquejat, concretament des del desembre del 2022. En aquell moment, activistes suposadament ecologistes, van tallar la carretera acusant al govern de l'Alt Karabakh de cometre un “ecocidi” a la regió. Les manifestacions van acabar a l'abril, després que l'Azerbaidjan establís un punt de control a l'altra banda de la carretera, prop de la frontera amb Armènia, malgrat que els ciutadans de la regió es van negar a fer servir aquest punt de control, ja que semblava una imposició de l'Azerbaidjan a la regió.
Els fets, però, no s'haurien acabat aquí. El passat 15 de juny, l'Azerbaidjan va tancar la carretera, segons destaca la mateixa publicació. Un fet que va comportar que hi hagués escassetat alimentària i de subministraments a la regió. El 15 d'agost es va saber que una persona havia mort per desnutrició. No és la primera vegada que l'Alt Karabakh pateix per falta d'aliments o frescos, ja que durant el bloqueig del corredor de Laçın la regió ho va passar molt malament. En algunes botigues només hi havia pastanagues, però era habitual veure els prestatges dels supermercats buits. De fet, fins i tot es van introduir els sistemes de cupons, per poder distribuir els aliments a la població. També hi havia talls de llum continuats.
Situació complicada a l'Alt Karabakh
La mateixa publicació constata que el 17 d'agost, a petició d'Armènia, el Consell de Seguretat de l'ONU es va reunir per discutir la situació a la carretera de Laçın i Karabakh, recorda la publicació. Si bé França, el Regne Unit i els Estats Units van instar l'Azerbaidjan a complir una decisió del febrer de la Cort Internacional de Justícia que ordenava al país proporcionar lliure circulació a la carretera de Laçın. Ara bé, el consell no va emetre cap declaració o resolució.
El president de l'Azerbaidjan, Ilham Alíev, ha negat contínuament que l'Alt Karabakh estigui sota bloqueig, igual que l'ambaixador del país davant l'ONU, Iàshar Aliyev. A la reunió del Consell de Seguretat, Aliyev va citar la recent proposta d'Azerbaidjan de proporcionar ajuda humanitària a Karabakh a través de la ciutat azerbaidjanesa d'Aghdam. Aquesta idea va comptar amb el suport del president del Consell de la UE i Rússia, però rebutjada pels ciutadans de la regió, ja que la van veure com una legitimació de l'Azerbaidjan i un intent de governar la regió.
En aquest context, hauria caigut un suposat aixecament parcial del bloqueig. El 21 d'agost, el mitjà de comunicació de l'oposició armènia Pastinfo.am va informar que les autoritats de Karabakh van acordar amb el govern d'Azerbaidjan utilitzar la carretera d'Aghdam per al lliurament d'ajuda, i que representants d'ambdues parts es reunirien els pròxims dies a la ciutat azerbaidjanesa de Barda, a prop Karabakh. Els mitjans de comunicació azerbaidjanesos van interpretar aquest informe com una indicació que s'estava treballant en un acord per aixecar el bloqueig de la carretera de Laçın.
El 22 d'agost, David Babayan, assessor del president de facto de Karabakh i ministre d'Exteriors, va parlar amb Pastinfo.am i la conversa també la recull Eurasianet. En aquest sentit, no va confirmar ni va negar directament els informes d'una possible reunió de representants de Karabakh i Azerbaidjan a Barda, i es va limitar a dir que Karabakh estava disposat a discutir qüestions humanitàries, però no "l'anomenada integració o el desmantellament de l'estat d'Artsaj amb Bakú. També va dir que qualsevol obertura de la carretera que connecta Aghdam amb Karabakh hauria d'estar vinculada a l'obertura de la carretera de Laçın que connecta Karabakh amb Armènia.
Ara bé, el que sí que ha sostingut és que si s'obre la carretera que connecta Aghdam amb Karabakh també s'hauria d'obrir el corredor Laçın, que connecta Karabakh amb Armènia.
Alt Karabakh: quina és la situació dins la regió?
Aïllament i crisi humanitària. Prop de 120.000 ciutadans fa mesos que enfronten a dificultats. A la falta d'aliments, tal com recull France24, també hi falta electricitat, gas i l'aigua, que hi arriba amb comptagotes. Les reserves aqüíferes alerten una emergència sanitària. No hi ha aliments més enllà de les unitats comptades de pa i síndria.
A la ciutat de Stepanakert, la capital, és habitual veure-hi cues per obtenir un tros de pa. Aquests escenaris de vegades és complementat, destaca el mateix portal, pels que es desplomen mentre esperen per la mala alimentació dels últims mesos.
Imatge principal: roba estesa a l'Alt Karabakh / Unsplash