A la gola de l’Alt Atles, sempre hi ha una tragèdia pitjor una mica més enllà, una vila més aïllada, més pobre i més colpejada pel terratrèmol després d’uns quilòmetres de carreteres estretes, tortuoses i plenes de pedres caigudes pel terratrèmol que dificulten l’accés i l’arribada d’ajuda humanitària. I quan arribes, la tragèdia és veritat, t’ho expliquen els veïns, en un ball infinit de desenes de morts per cada vila que acaba sumant els 1.600 morts a la província d’Al-Haouz sobre el total de gairebé 3.000 fins ara comptabilitzat a la zona. En una d’aquestes aldees, o douars, com ells en diuen, a més de lamentar 17 morts entre els seus 200 habitants, han vist caure una de les mesquites més emblemàtiques del Marroc, la de Tinmal, de l’any 1153, ara reduïda a runes.
Davant d’ella, els nens corren i juguen pel campament on viuen els supervivents i les dones cuinen un cuscús de verdures. Abans de poder veure com ha quedat la mesquita, un jove agafa del braç el periodista i els seus acompanyants. Sense saber qui som, d’on venim ni què fem aquí i, ens ofereix seure a menjar el cuscús i no està gaire per la labor d’acceptar un no per resposta. “És la nostra cultura”, diu el Younes, el jove que ens ha convidat.
Una pèrdua "terrible"
L’Idriss, jove de 30 anys que ens ha portat a la mesquita des d’un poblat proper, defineix com a “terrible” la pèrdua de la mesquita. “És com si ens haguessin esborrat de la història, perquè al Marroc ens coneixien per aquesta mesquita. Cada any venien 1.000 turistes a veure-la. Hi ha un hotel, però va quedar destruït amb el terratrèmol. Tot i que tal com som els berebers, si algú venia de visita el convidaven a dormir”.
Una mesquita patrimoni de la UNESCO
La mesquita de Tinmel és de l’any 1153 i va donar peu a l’inici de l’imperi més gran del Magreb. Es tracta dels almohades, que van dominar el Nord de l’Àfrica i el sud de la Península Ibèrica, l'al-Àndalus, entre els anys 1147 i 1269. És patrimoni de la UNESCO i era juntament amb la de Casablanca l'única mesquita oberta a no-creients del Marroc. Ara, una de les seves parets ha caigut a terra i mostra un interior totalment destruït, amb el minaret també esfondrat i la resta de murs plens d’escletxes i forats.
A escassos 20 metres de la mesquita s’ha criat el Younes, que té 28 anys i ara viu a Casablanca, on treballa en màrketing, ha crescut en aquest petit poblat als peus de la mesquita. Va partir de Casablanca dissabte al matí, l’endemà del terratrèmol, en una ruta que li va portar cinc hores fins a Marràqueix i després 15 més per les muntanyes, ruta que va fer ja que les excavadores estaven obrint la carretera, plena de pedres caigudes del vessant de les muntanyes.
El Younes és un d’aquests joves que va marxar de les muntanyes a ciutat cercant un futur millor i que ara ha detingut la seva vida per dormir al ras amb la seva família. En arribar, com va passar a totes aquestes aldees, es va dedicar al rescat de veïns i veïnes morts durant dos dies. Però a pocs quilòmetres d’allà, explica, en una altra aldea només hi van sobreviure 4 dels 300 habitants que hi havia. De nou, van ser els veïns qui van rescatar els cossos i uns dies després van arribar les autoritats, que han tingut problemes per fer arribar ambulàncies, tendes i ajuda a aquest indret històric i remot.