Bèlgica s'encamina aquest diumenge 9 de juny a una triple cita electoral (federal, regional i europea) en què, segons els sondejos, el partit d'extrema dreta Vlaams Belang i el nacionalista flamenc N-VA, tots dos favorables a la independència de Flandes, obtindran el major nombre de vots i d'escons al Parlament federal. El país està dividit entre la rica i dinàmica regió de Flandes, on guanyen tradicionalment els nacionalistes flamencs, i Valònia i Brussel·les, més empobrides i on a les últimes eleccions van triomfar els socialistes. 

Entre tantes cites electorals que, per tant, es tradueixen en llistes interminables de candidats, n'hi ha un que crida l'atenció per damunt dels altres: Stefaan de Winter. Aquest home no s'ha fet conegut pel seu lloc a la llista de l'Open VLD, els liberals flamencs el líder dels quals, Alexander de Croo, és ara primer ministre. La gràcia de De Winter no està en el seu discurs, la fama li ve per les fotos de campanya. Estem acostumats a veure dones i homes amb roba elegant i seriosa a les fotos de campanya, però Stefaan de Winter apareix en samarreta interior, la mítica samarreta imperi blanca sense mànigues.

L'experta en política i moda i comunicació no verbal, Partycia Centeno, explica al seu perfil d'X, antic Twitter, d'on podria venir la idea de Stefaan de Winter per haver escollit aquest estilisme. "A l'Argentina, als partidaris de Perón que es van concentrar fora de la presó per demanar la seva llibertat, els van anomenar 'descamisats' per desfer-se de la peça degut a la calor. Potser aquest candidat belga a les eleccions de la UE li hagi volgut rendir homenatge…", explica Centeno. De Winter, segons el perfil oficial sobre ell a la pàgina oficial del partit és "emprenedor autònom del sector cultural" i les seves competències són "la cultura, l'educació i la diversió". 

La novetat pels menors de 18 anys

D'aquestes tres eleccions que se celebren a Bèlgica aquest diumenge n'hi ha unes que presenten novetats, les europees, on podran votar els menors a partir dels 16 anys. A més d'Alemanya, on uns 780.000 joves de 16 anys estan cridats per primera vegada a les urnes a les eleccions europees d'aquesta setmana, hi ha tres països més de la Unió Europea com Àustria, Bèlgica i Malta, on es pot votar a aquesta edat i un, Grècia, on el vot està permès als electors que compleixin 17 anys el 2024.

Tot i que el vot a partir dels 18 anys continua sent la norma a la majoria dels països de la Unió Europea, alguns governs, com el d'Espanya, han donat senyals a favor de rebaixar l'edat mínima per tenir dret al vot, com va recomanar el 2022 el Parlament Europeu. Entre els cinc països de la UE amb dret a vot a edats més primerenques hi ha diferències, ja que en el cas de Bèlgica només s'aplica a les eleccions europees que se celebren entre el 6 i el 9 de juny, mentre que a Àustria i Malta els joves amb 16 anys complerts poden votar als comicis nacionals, regionals o locals.