Tant Hezbollah com l'exèrcit israelià han confirmat aquest divendres la mort de Hassan Nasrallah en el bombardeig d'aquest divendres sobre el sud de Beirut, contra la seu central de la milícia xiïta. Però, qui era Hassan Nasrallah, el líder de Hezbollah mort per Israel? Sense dubte, fou un dels més fidels aliats de l'Iran des que va arribar a la secretaria general de la milícia el febrer del 1992.
Nascut el 31 d'agost del 1960 a Tir (Líban), ingressà a la milícia xiïta Amal el 1975, just quan començà la guerra civil entre cristians i musulmans. Poc després es traslladà a l'Iraq per emprendre estudis alcorànics i regressà al Líban, on escalà posicions a Amal. Així, el 1982 en fou nomenat comissari polític a la vall de la Bekaa i, tot seguit, membre del buró polític central. Israel envaí el país aquell any, sota el pretext d'acabar amb els atacs de la guerrilla palestina —tot i que l'objectiu real fou forçar el nomenament del cristià maronita Bachir Gemayel per a la presidència libanesa—.
Creació de Hezbollah i ascens al poder
La invasió israeliana influí notablement en Nasrallah, que s'ajuntà amb altres camarades per rebel·lar-se contra l'ocupació i crear Hezbollah, també anomenat Partit de Déu. La milícia nasqué com a baluard de resistència i amb l'objectiu de destruir Israel, amb el seu feu principal a Baalbek (sud). Des d'aleshores, el grup xiïta inicià la seva guerra particular contra l'estat hebreu i els països que li donen suport. El seu atemptat més brutal va tenir lloc el 23 d'octubre del 1983, quan mataren 241 marines dels Estats Units i 58 paracaigudistes francesos a Beirut.
Israel començà el juliol del 1993 la segona ofensiva contra Hezbollah, que periòdicament llançava coets contra Galilea. L'operació israeliana "Raïm de la ira" (1996) feu molt mal a la milícia, però Nasrallah continuà el seu ascens dins del grup: primer, com a responsable a Baalbek i a la Bekaa; i després compartí el lideratge del moviment a Beirut amb Sayyed Abraham Ameen, fins que se separà la branca política de la militar. Sayyed es quedà amb la política, mentre que Nasrallah prengué posicions a la capital libanesa. Ascendí a secretari general de l'organització el 1992, dos dies després que el seu predecessor, Abbas Moussavi, morís assassinat per un comandament israelià.
Intent d'assassinat contra Nasrallah
Amb el finançament i les armes de l'Iran, Hezbollah entrà en el Parlament libanès el 1992, en les primeres eleccions legislatives després de la guerra (1975-1990). Aconseguí set diputats i dos "aliats" en els comicis del 1996, que pujaren fins als dotze l'any 2000 i fins a catorze el 2005. Actualment, compta amb tretze dels 128 escons totals, obtinguts el maig del 2022. En aquest període, l'any 2002, la milícia fou inclosa en la llista d'organitzacions terroristes dels Estats Units.
Fou el 29 de gener del 2004 quan Nasrallah i Israel tancaren un acord històric d'intercanvi de presoners i cadàvers de soldats, tot i que el líder xiïta insistí que res d'això era el final de la seva lluita contra l'estat hebreu. Es posicionà del costat de Síria el febrer del 2005, en mig de les pressions per retirar les tropes del Líban per l'atemptat contra l'ex primer ministre Rafik Hariri —del qual es responsabilitzà els sirians—. El juliol del 2006 sobrevisqué a un atac a casa seva després que Hezbollah segrestés dos soldats israelians, cosa que fou el detonant perquè Israel dugués a terme una de les majors ofensives contra el grup: es prolongà fins al 14 d'agost, després d'un alto el foc decretat per l'ONU, quan ja havien mort centenars de persones.
Hezbollah, el 7 d'octubre i la mort de Nasrallah
Nasrallah es mantingué ocult després de l'intent d'assassinat fins al 22 de setembre del 2006, quan reaparegué en un míting multitudinari per celebrar la victòria. Dos anys més tard, l'agost del 2008, anuncià un nou intercanvi de presoners i assegurà que estava disposat a qualsevol reunió política per assolir la pau. Però l'agost del 2010 va esclatar la polèmica, quan acusà Israel de ser rere l'assassinat de Hariri. El líder de Hezbollah havia revelat que el tribunal especial que investigava el cas volia acusar del crim alguns dels seus militants "indisciplinats", però que ell no estava disposat a acceptar-ho. El maig del 2013 es tornà a posicionar al costat de Síria, quan Hezbollah lluità amb Bashar al-Assad contra els rebels a la regió de Quseir (fronterera amb el Líban).
Després de l'inici de la guerra entre Hamàs i Israel el 7 d'octubre del 2023, Hezbollah se sumà al conflicte amb el llançament de coets i míssils antitancs. Sembla que aquesta intervenció li ha costat la vida, després que en les últimes setmanes l'exèrcit israelià hagi passat a l'ofensiva en el sud del Líban amb bombardejos i altres atacs. Ara, totes les mirades són sobre Hashem Safieddine, el probable substitut de Nasrallah al capdavant de la milícia xiïta.