El líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, ha mort aquest dimecres en un atac a Teheran mentre era de visita oficial, segons un comunicat de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran. Hamàs ha confirmat la mort del seu líder i n'atribueix l'atac a Israel. "El germà líder, màrtir combatent Ismail Haniyeh, líder del moviment, va morir com a resultat d'una batuda traïdora sionista a la seva residència a Teheran, després de participar en la cerimònia d'investidura del nou president iranià", ha afirmat el grup en un comunicat.
Hanieyeh era el cap polític exiliat del grup militar i havia passat gran part del seu temps els darrers anys a Qatar. Durant la guerra entre Israel i Gaza, havia actuat com a negociador en les converses d'alto el foc i s'havia relacionat amb el principal aliat de Hamàs, l'Iran. Va ser fotografiat a Teheran aquest dimarts reunint-se amb el líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, i el secretari general del Moviment de la Gihad Islàmica Palestina, Ziyad al-Nakhalah, segons informa The Guardian.
Hamàs no deixarà l'atac sense resposta
Hamàs ha qualificat l'assassinat del seu cap polític, Ismail Haniyeh, de greu escalada que no quedarà sense resposta. El seu assassinat a l'Iran serà percebut com un cop dur als intents d'assolir un alto el foc a Gaza, mentre les converses intervingudes pels Estats Units, Qatar i Egipte avancen a empentes i rodolons després de mesos de negociació. Haniyeh havia servit durant molt de temps com a cap del politburó de Hamàs i era considerat una figura moderada dins del moviment. De fet, el seu paper havia esdevingut vital en els intents diplomàtics sostinguts d'assegurar un alto el foc.
Va ser elegit cap de l'ala política el 2017, abans d'abandonar Gaza per exiliar-se a Qatar dos anys després. Des de l'exili, es va convertir en la cara de la diplomàcia internacional del grup palestí, va viatjar entre Turquia, l'Iran i Qatar, i va unir-se a un grup de líders de Hamàs que es van refugiar a Doha i no van poder tornar a Gaza. Tot i això, Haniyeh era vist com una línia clau de comunicació amb figures de la línia dura, com Yahya Sinwar, a Gaza.
Els diplomàtics i funcionaris àrabs, tal com destaca The Guardian, el consideraven relativament pragmàtic en comparació amb altres veus més militants dins de Gaza i alguns experts el van descriure com el líder de la batalla política de Hamàs amb els governs regionals a l'Orient Mitjà.
La carrera política de Haniyeh
Haniyeh va néixer el 1963 al camp de refugiats de Shati, a Gaza. Mentre estudiava a la universitat a Gaza, es va unir a un grup polític precursor de Hamàs i va participar activament en la política local i en les protestes. Es va unir a Hamàs quan es va crear durant la primera intifada palestina, el 1987, i va ser detingut i empresonat en diverses ocasions per Israel. Es va exiliar el 1992, juntament amb altres líders de Hamàs, però va tornar a Gaza un any després.
Haniyeh es va convertir en un protegit del fundador de Hamàs, el xeic Ahmad Yassin, i el 2003 era el seu ajudant de confiança. Va ser fotografiat a casa de Yassin, a Gaza, aguantant un telèfon a prop de l'orella del fundador de Hamàs, que estava gairebé completament paralitzat, perquè pogués participar en una conversa. Yassin va ser assassinat per Israel el 2004. Haniyeh va ser un dels primers defensors de l'agenda política del grup i el 2006 va esdevenir primer ministre palestí, després que Hamàs obtingués la majoria dels escons a les eleccions parlamentàries palestines. Va ser destituït per Abbas el 2007, després que Israel es retirés de Gaza i Hamàs en prengués el control.
Durant la dècada en què Haniyeh va ser el màxim líder de Hamàs a Gaza, Israel va acusar el seu equip de lideratge d'ajudar a desviar ajuda humanitària a l'ala militar del grup, acusació que Hamàs va negar. El 2007, Haniyeh va tenir un paper decisiu en l'alliberament del corresponsal de la BBC Alan Johnston, que va ser segrestat a Gaza i retingut durant setze setmanes per un grup islamista local.
I és que Haniyeh va governar Gaza fins al 2017, quan va ser elegit cap de l'oficina política de Hamàs. Va exercir un paper important en l'enfortiment de la capacitat de combat de Hamàs, en part fomentant les relacions amb l'Iran. El 2022, Haniyeh va declarar a Al-Jazera que Hamàs havia rebut 70 milions de dòlars en ajuda militar de l'Iran. Quan va abandonar Gaza el 2017, Haniyeh va ser succeït per Sinwar, un partidari de la línia dura que va passar més de dues dècades a presons israelianes i a qui Haniyeh havia rebut de tornada a Gaza el 2011 després d'un intercanvi de presoners. Els experts, tal com destaca el diari britànic, diuen que Sinwar té l'última paraula en les decisions importants del grup. Des del 2017, Haniyeh ha estat descrit com el front polític i diplomàtic de Hamàs i ha estat involucrat en l'establiment de relacions diplomàtiques amb altres potències a tot l'Orient Mitjà.