Rússia ha detingut un ciutadà uzbek que els investigadors creuen que va col·locar la bomba que va matar el tinent general Ígor Kirílov seguint les instruccions del servei de seguretat d'Ucraïna, ha dit el comitè d'investigació del país. El jove de 29 anys suposadament havia estat reclutat pels serveis especials ucraïnesos i li va prometre 100.000 dòlars i viatjar a la Unió Europea, segons ha informat l'agència de notícies Tass, citant l'agència d'espionatge nacional del país, l'FSB.
L'home ha estat detingut al poble de Txernoie al districte de Balaxikxa de Moscou, va informar l'agència de notícies Ria, citant la portaveu del ministeri de l'Interior, Irina Volk. Kirílov, el cap de la unitat d'armes químiques, biològiques i radiològiques de l'exèrcit, va morir en una explosió juntament amb el seu assistent quan els dos homes abandonaven aquest dimarts un edifici d'una zona residencial al sud-est de Moscou. Una font del servei de seguretat SBU d'Ucraïna ha dit que Kíiv estava darrere de l'atac.
Segons el CIR, el Comitè d'Instrucció a Rússia, la bomba ha estat accionada quan Kirílov sortia del seu domicili amb el seu ajudant, que també ha mort en l'atemptat. Els investigadors han establert que l'explosiu es trobava en un patinet elèctric que era al costat del portal de l'edifici d'habitatges, situat a l'avinguda Riazanki, al sud-est de la capital russa.
Kirílov, en el punt de mira de molts
El càrrec de Kirílov com a responsable de la defensa radiològica, química i biològica de Rússia l'ha dut a ser objecte d'investigacions i sancions internacionals, ja que el Kremlin té un historial que inclou diverses sospites sobre l'ús d'armes químiques. Per exemple, aquest mateix dilluns, els fiscals ucraïnesos van acusar el general d'utilitzar armes químiques prohibides a Ucraïna.
Per altra banda, segons informa The Guardian, el govern del Regne Unit va sancionar a l'octubre a Kirílov i la seva unitat "per ajudar a desplegar aquestes armes bàrbares", fet que el Kremlin ha negat en rotund. Els Estats Units també han acusat les tropes russes d'utilitzar armes químiques a la guerra d'Ucraïna. Concretament, els dos estats sostenen que el Kremlin ha usat l'agent tòxic cloropicrina contra les tropes ucraïneses en violació de la convenció d'armes químiques.
La cloropicrina és un líquid oliós amb una olor picant conegut com a agent d'asfíxia que es va utilitzar àmpliament durant la Primera Guerra Mundial com a forma de gas lacrimogen, segons informa el diari britànic. L'Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ) prohibeix específicament el seu ús. Rússia ha dit que ja no té un arsenal químic militar, però que el país s'enfronta a pressions per a més transparència sobre el suposat ús d'armes tòxiques.